Tres 100 cims en tres comarques

Volíem fer una sortida alpina, fa massa temps que no pugem de la cota 1.000, però el mal temps ens va impedir anar al Pirineu. Afortunadament les previsions del sud de Catalunya eren més afalagadores, i ens vam dirigir cap aquella zona. Serà per 100 cims, n’hi ha per tot el territori...

El punt de partida era el poble de Bonastre, i la ruta superava els 32 quilòmetres, amb un desnivell positiu de 800 metres, per tant no molt exigent, però és el que passa sempre, toca pujar de cop i ja vas cansadet. De totes maneres no és un recorregut tècnic i es pot superar sense problemes.

Primer vam coronar el Puig de Sant Antoni, de la comarca del Baix Penedès, allà vam notificar al Joan que ell també estava dins el repte dels 100 cims perquè els tenia registrats i validats. No les tenia totes perquè pensava que no li faria gràcia ja que ell prescindeix força d'aquest estil de reptes, però va començar a celebrar que portava 70 cims.

Després vam continuar cap a la Tossa Grossa de Montferri, ja a l’Alt Camp, es va fer llarg perquè la gana ens tenia empresonats a tots. Gairebé ni ganes de foto tenia.

Amb la panxa plena ja es veia tot d’una altra manera i sense dificultat vam arribar a La Mola, el sostre comarcal del Tarragonès. Em va sobtar veure tota la zona cremada, sort que el sotabosc ja verdejava i no creava un paisatge tan desolat com els que s’albiren després d’un incendi.

Del cim estant només ens quedava una baixada de tres quilòmetres fins a Bonastre.

En arribar al cotxe vam tornar a Montferri per visitar el Santuari de Montserrat, creat per Jujol a imatge de la muntanya sagrada dels catalans.

Ens va costar trobar un lloc per anar a prendre alguna cosa, finalment a Salomó, on l’endemà hi havia moguda motera, vam cloure l’excursió.