Primer cop a la vida que vaig sola a la muntanya a fer un
cim, una caminada fàcil, no us penseu, però és un repte treure les ganes per
anar a l’Ametlla del Vallès sortint de la feina i arribar fins al Santuari de
Puiggraciós, mentre se’t creua un senglar per la pista, que afortunadament
devia ser adolescent i espantat. Tampoc les tenia totes amb la boira, però em
va semblar que no tindria problemes, només mala visibilitat a dalt. Curiosament
mentre conduïa escoltant la ràdio, van sonar músiques molt motivadores que em
van empènyer a acabar el que havia iniciat, coronar el meu 65è de la llista
dels 100 cims de la FEEC.
Sant Wikiloc em va menar en un quart d’hora fins la torre
de guaita del cim, i sort que el trajecte era curt perquè una pujada sostinguda
amb aquell desnivell s’hauria fet notar. Era estrany caminar sense motxilla i
només portant les claus del cotxe i el telèfon mòbil.
Vaig provar de fer-me alguna auto foto, perdó, volia dir
“selfie”, però van quedar fatals, així que aquí teniu paisatge boirosos i
borrosos de la mala qualitat de la càmera.
L’experiència va ser divertida però es troben a faltar
els meus companys 100 cimaires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada