Cada primer diumenge d’octubre es celebra la marxa
d’Arenys de Munt, enguany la XXIVa edició. Hi ha dues modalitats, la curta d’uns
13 quilòmetres i la llarga de 22 aproximadament, depenent de la ruta
planificada, que sempre sofreix variacions. He participat en tres ocasions: el
2009, el 2010, el 2011 no perquè estava a Lyon, i aquest 2012.
Recordo que el primer any anava disposada a fer la
llarga, però com que anava amb un grup de gent, intentava xerrar a les pujades,
quan jo tinc per norma sagrada no obrir boca per no gastar energies, i menys si
no he agafat el ritme. Què va passar? La marxa va començar amb una pujada
considerable i jo parlant. Resultat? Vaig fer el recorregut curt.
L’any següent, com que també anava amb un grup, ja anava
predisposada als 13 quilòmetres, però en arribar a la bifurcació on has de
triar quin recorregut seguiràs, em sentia amb forces per fer la llarga, així
que vaig continuar.
Aquest any, en vista que en les edicions anteriors feia
el contrari del que pensava, no em vaig marcar cap objectiu. Tenia ganes de fer
la llarga sí, però no em volia crear expectatives. La ruta em va agradar molt
perquè començaves anant cap a Lourdes, per tant fent un escalfament en pla,
aleshores sí que va venir pujada forta, però al ser un camí que he fet diverses
vegades amb en Joan, m’ho coneixia i ja sabia què em trobaria. Només al cap d’una
hora de caminar ja hi havia l’encreuament on havies de decidir, no hi havia
dubte, la llarga. No em vaig arrepentir, tot i que cap al final, vaig veure que
seguíem un camí que em sonava, i sabia que hi havia una pujada dura per les
cames cansades, així que ja m’estava menjant el coco per endavant.
És curiós, sempre havia pensat que millor conèixer el
terreny, per evitar sorpreses, però de vegades la ignorància és bona per evitar
patir abans d’hora. Millor agafar el cantó positiu: si saps què et trobaràs, tens
temps a mentalitzar-te.
Tal com diu la Montse de Ca l’Aviador: Salut i
quilòmetres!
