Maresme esportiu

Avui 27 de maig, el Maresme està abocat a l’esport, s’ha celebrat la Half Challenge, una triatló que com el seu nom indica consisteix en tres proves: nedar 1.900 metres, pedalejar 90 quilòmetres i córrer 21. També s’ha dut a terme un altre magne esdeveniment: la marxa d’Arenys de Mar, de 12 quilòmetres. És el que hem fet nosaltres. I doncs què us pensàveu? :-P

Poc abans de les 8 del matí ens hem trobat amb la Irene per anar a formalitzar la inscripció i començar la ruta, que ens hem polit amb dues hores.

Era la meva primera marxa d’Arenys, i quan he vist que ens posàvem dins el túnel de la riera coberta, havíem d’anar esquivant caques de gos, i ressonava la xerrameca de volum excessiu d’alguns participants, he pensat: no m’hi veuran mai més aquí. Afortunadament hem anat a sortir a Can Jalpí, ja a terme municipal d’Arenys de Munt, i la cosa ha millorat radicalment. Hem fet una volta ben maca, passant pel far de Can Jalpí, l’ermita del Remei, el límit del terme municipal de Caldetes, i tornant al parc de Lourdes d’Arenys de Mar.

En 12 quilòmetres hem trobat 3 avituallaments amb aigua i trossos de taronja, que venien molt de gust, i al final botifarrada. Com si això fos poc, ens han obsequiat amb una samarreta. Tot pel mòdic preu de 8 euros.

Els tres mosqueters

Tal com es diu en castellà: a quien madruga, Dios le ayuda. A les 10 tocades ja teníem la feina feta i hem anat a la platja, per inaugurar la temporada. L’aigua estava gelada, però el mar estava tan pla i net, i a la sorra feia tanta calor, que no hem pogut resistir la temptació de banyar-nos.

Després, hem agafat la moto i hem marxat a Calella per veure triatletes a l’arribada de la Half Challenge. L’ambient era impressionant, hi havia una gentada...

 Després de gairebé 6 hores...

Però què voleu que us digui, a mi no m’ha agradat rebre els esportistes amb música de discoteca i animadors que ens feien aplaudir al ritme de la música, trobo que frivolitzen una situació, talment com un programa espectacle de televisió. A mi doneu-me anar a la marató de muntanya de Zegama (País Basc), on camí de l’Aizkorri, animes els esportistes a primera línia, i és tot més natural, intens i emotiu.

Travessa Tordera - Mataró

Bé, jo l’hauria de rebatejar com a Travessa Tordera – Arenys de Munt, i és que vam finalitzar el recorregut abans per dos motius: jo no sé si hauria arribat fins a Mataró, i a la tarda havíem d’estar frescos per un acte important.

A les 6 del matí ja estàvem al Centre Laietània de Mataró dins el bus que ens havia de portar a Tordera, i uns minuts abans de les 7 ja ens havíem posat en marxa. Sort que vam seguir als repetidors d’altres anys per saber cap a on havíem de tirar, perquè ens van descarregar de l’autocar i ni un senyal en tot el poble que ens indiqués la ruta.

Els primers 7 quilòmetres són plans, però després ja et comences a enfilar per la serralada i el desnivell es va accentuant. No és abrupte, no estem en alta muntanya, però a base d’estona vas notant les cames. Bé, jo vaig notar gairebé una lipotímia perquè m’havia fet a la idea que esmorzàvem a Tordera i no, fins a Hortsavinyà, al cap de dues hores tocades de ruta. Aleshores en arribar ja força tocada, de les 5 del matí fins a les 9, només havia menjat una mica de xocolata, em trobo que l’esmorzar eren dues madalenes...

A Hortsavinyà...

No gaire refeta, vam continuar fins al Montnegre, i allà ens vam desmarcar. Per una banda perquè vam fer parada i fonda, un entrepà i una coca- cola anima qualsevol, i per l’altra perquè ja no vam seguir el traçat establert de la travessa, enlloc d’anar cap a Vallgorguina, ja ens vam encarar a Collsacreu, i d’allà cap a Arenys de Munt, baixant pel Fondo de Can Rossell.

Finalitzava la nostra ruta després de 32 quilòmetres i més de 6 hores caminant.

El millor de tot, el paisatge i posar els peus en un gibrell d’aigua en arribar.