Fa
anys que arrossego un llistat de cims que em fa il·lusió coronar, i a mesura
que va passant el temps es van clavant com espines. Per això no he volgut
augmentar la llista, al contrari, intento que de mica en mica disminueixi. El
passat cap de setmana vam fer una excursió que ajuda a assolir l’objectiu. Repetíem escapada a la Garrotxa, però en aquesta ocasió cap al Comanegra, el
Puig de les Bruixes i el Puig de Bestrecà.
Amb
el cotxe vam aparcar a la bassa de Monars, a la qual s’accedeix per una pista
que neix a la carretera entre Beget i Rocabruna. Un cop s’inicia la caminada,
en mitja horeta s’arriba al sostre comarcal de la Garrotxa.
Des del Comanegra es descendeix, es careneja i es puja cap al Puig de les Bruixes, en una hora
mal comptada.
No
ens feia massa gràcia perquè estava farcit de caçadors, amb les corresponents
escopetes, però buscaven els senglars prats avall. Al cim vam esmorzar.
A
la llunyania es podia divisar el cotxe, però encara ens quedava una bona estona. No vam
desfer camí sinó seguir una ruta circular, amb caiguda meva inclosa. Res massa greu
per sort.
En tornar a pujar al cotxe, en aquesta ocasió sí que vam desfer camí, fins
apropar-nos a Oix per enfilar una altra pista, en no massa bon estat, per cert, millor
aparcar. Aviat vam passar per l’ermita de Sant Andreu, després per un bosc
frondós molt bonic, i després de sortejar algunes pedres arribàvem a les
runes d’un antic castell que senyorejava l’indret. érem dalt del Puig de
Bestrecà. Del cotxe al cim no vam trigar massa més de mitja hora, però la gana
ja es feia notar així que, després de les fotos de rigor, era moment de devorar la pasta.
En aquesta ocasió sí que vàrem desfer camí i a Oix vam prendre alguna cosa (el típic Cacaolat de l’Izmet i jo, i la
típica clara d’en Joan i la Mònica). Un cop a casa ens sentíem cansats però molt contents
de les vistes que havíem gaudit durant la jornada, i la companyia.
