Camí Oliba: de Camprodon al Coll d’Ares

Darrera etapa del Camí Oliba. Hem caminat de Montserrat a França, poca broma.

En aquesta ocasió, vam recórrer la prèvia o jornada de reconeixement, amb els nostres amics. Ja tocava, feia un mes i mig que no coincidíem.

Els 1000 metres de desnivell positiu es feien notar, però teníem el consol de pensar que l’endemà era diumenge, i no cal dir que l’entrepà de truita que havíem esmorzat les noies, ens va donar més corda. Els paisatges tardorals i la bonança meteorològica també ajudaven a gaudir del dia.

Molt abans de fer-se fosc ja havíem clos la ruta en el coll d’Ares, a l’entrada de França. Barreja d’alegria i recança per haver finalitzat el recorregut de l’Abat Oliba.

Camí Oliba: de Vallfogona de Ripollès a Camprodon

Última etapa de la temporada en companyia del CESC, ja que la darrera sortida oficial no hi podrem estar presents. 

Sempre s’agraeix compartir la caminada i anar parlant amb tothom, de fet amb en Joan pràcticament només vam coincidir en el dinar.

Tot i estar al Ripollès ens va fer molt bon temps, no en va era el dia de Sant Martí i vam enganxar l’estiuet de ple. En Martí ens va endolcir el dia amb bombons que ens va oferir en motiu de la seva onomàstica. Sempre es camina millor amb xocolata a l’estómac, sobretot quan t’enfrontes a una etapa llarga de quilometratge, més de vint-i-cinc. Sort que el desnivell no era gaire acusat perquè entre matinar i la distància, el dilluns hauria necessitat que fos diumenge.

Una jornada agradable, sinó mireu les cares de satisfacció: