Darrera
etapa del Camí Oliba. Hem caminat de Montserrat a França, poca broma.
En
aquesta ocasió, vam recórrer la prèvia o jornada de reconeixement, amb els
nostres amics. Ja tocava, feia un mes i mig que no coincidíem.
Els
1000 metres de desnivell positiu es feien notar, però teníem el consol de pensar
que l’endemà era diumenge, i no cal dir que l’entrepà de truita que havíem esmorzat les noies,
ens va donar més corda. Els paisatges tardorals i la bonança meteorològica
també ajudaven a gaudir del dia.
Molt
abans de fer-se fosc ja havíem clos la ruta en el coll d’Ares, a l’entrada de
França. Barreja d’alegria i recança per haver finalitzat el recorregut de
l’Abat Oliba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada