Olla del Montseny

Al tenir teatre a la tarda, no podíem anar al Pirineu a fer una excursió, així que havíem de buscar una alternativa més curta, com són les sortides de dissabte d’en Jaume del CESC, en aquesta ocasió comandada per en Quico. Es tractava de fer una volta pel Montseny. Tenia ganes de riure perquè hi vaig trobar similituds amb l’Olla de Núria però a petita escala. Des de la Font de Passavets, vam ascendir cap a les Agudes passant per la Font de Briançó, aleshores ens vam enfilar a Sacarbassa, i vam carenejar fins el Turó de l’Home.

Aleshores vam seguir cap al Turó Gros i ho vam arrodonir amb el Roc Perer, bonic mirador.

Finalment ens vam dirigir a l’Aveteda i passant per l’Abraçada, que són dos arbres entrellaçats, vam arribar al punt d’inici.

En Joan m’explicava que un cop en comptes de fer l’Olla de Núria, volien fer la gran anada d’olla passant pel Balandrau. Al Montseny la gran anada d’olla hauria estat arribar al Matagalls, però això deixem-ho per un altre dia que no ens esperi en Lluís Homar fent de Cyrano de Bergerac.

Als Ports per Setmana Santa, un clàssic

El primer any va ser el de la descoberta. Recorrent Estels del Sud vam conèixer una zona que ens va enamorar. El segon any va ser el de la reafirmació. Coronant 100 cims tenint Lo Corral d’Arnes com a camp base. El tercer ha estat el de la consolidació (necessitem la nostra dosi anual d’Ismael i Marisa) i expansió (hem portat a l’Izmet i la Mònica).

Potser ens haurem de plantejar canviar dates perquè no hi hagi tanta feina a Lo Corral i gaudir plegats de la muntanya, però l’escapada als Ports ja no pot faltar a la nostra agenda.

El primer dia, ben d’hora, vam baixar directament fins al punt d’inici de la ruta circular que ens feia coronar el Negrell i el Tossal dels tres reis. Ens va nevar i el bosc estava preciós, va ser un moment molt especial.

La retrobada amb l’Ismael i la Marisa també ho va ser. Que bé ens cuiden, recorden què ens agrada i ens posen més quantitat.

L’endemà vam anar a la Moleta d’Alfara i la Coscollosa, una ruta molt bonica i ventada, quan notàvem que s’acostava la ràfega, ens ajupíem per evitar que se’ns emportés.

Havíem planificat d’anar a les Roques de Benet per la tarda, però l’oferiment de veure els audiovisuals del Shisha i l’Everest, les dues expedicions on va participar la Marisa, era massa temptador i engrescador. Roques ja us visitarem en una altra ocasió fent la circular que recomanen els nostres guies d’Arnes. Va ser emocionant veure els vídeos, i més havent llegit els llibres.

El darrer dia vam marxar tristois, s’havia fet molt curt, però ens quedava la Torreta de Montsià i un arròs al Càmping Eucaliptus. El primer tram, que arriba a la Foradada, semblaven les Rambles de Barcelona, però després anàvem sols repetjó rere repetjó, fins arribar al cim. Es va fer llarg, però també va ser una circular bonica, amb unes vistes espectaculars al Delta de l’Ebre. 

Ens havíem guanyat l’arròs caldós amb llamàntol.

Un bon fi de festa després d’uns dies fantàstics, per emmarcar.