Les
meves sortides a la muntanya sempre han estat en èpoques de temperatures
agradables, però havia arribat el moment de preparar la meva primera hivernal,
no molt exigent a tall d'aclimatació a l'entorn i a les característiques
pròpies del temps. El cim escollit va ser el Taga, situat a la comarca del
Ripollès.
Fins
el darrer moment dubtàvem de la meteorologia però ens vam arriscar, així que en
Marçal i la Mònica (els nostres companys de fatigues habituals), acompanyats del
Jose, la Lídia, el Toni, l’Anna i nosaltres dos, vam carregar els grampons als
cotxes, i allà es van quedar perquè no els vam fer servir.
La
veritat és que anar amb un geòleg, una geògrafa, una biòloga, un bomber i una infermera
per la muntanya dóna molta tranquil·litat...Però no estàvem sols, vam tenir més companys de viatge...
Després
d’un bon esmorzar en un bar de Ribes de Freser que ens va carregar les piles,
vam començar a caminar més amunt del poble de Bruguera. Tot i ser vuit persones
vam acoblar bé els ritmes, i comptant les parades per anar-nos sincronitzant,
vam fer el cim en unes tres hores.
Llàstima
que feia molt vent i fred allà dalt i no podíem gaudir de la gesta, perquè les
vistes eren impressionants: es divisava des del Balandrau i el Puigmal a
Montserrat i la Mola, passant pel Pedraforca i la serra d’Ensija.
Vam
baixar pel dret a bon ritme, un entrepà en arribar al cotxe, una cervesa al bar
d’abans, i cap a casa.
Cal
reconèixer que no va ser una excursió dura perquè el temps va acompanyar i la
neu era escassa, però cim 24 de 40 assolit, i primera hivernal superada!
