Vall d'Eina

La sortida de la secció de muntanya del CESC d’aquest mes de juny ha transcorregut per la vall d’Eina (Eyne segons els francesos). En concret una ruta circular que ens ha portat als cims de Cambradase i la Torre d’Eina.

Ben matiners hem encarat els cotxes cap a l’estació d’esquí d’Eina, a 1.800 d’alçada. Allà ens esperava una forta pujada, que per sort s’acaba suavitzant, però els repetjons fins arribar al cim es fan eterns, i les vistes no compensen l’esforç, és el que té la boira. 

L’alegria d’arribar a dalt sí que és un moment de felicitat.

La boira es va dissipar una mica però cada cop trepitjàvem més neu i el fred es feia notar. Afortunadament el temps va ser clement perquè es va obrir una ullada de sol que ens va permetre dinar dalt la Torre d’Eina. És fantàstic poder gaudir una estona de la fita aconseguida.

Després ens esperava una baixada llarga però distreta per la vall de les flors, envoltats de cromatisme i fauna diversa. 

En total vam assolir els 1.200 metres de desnivell positiu i 1.400 de negatius en uns 20 quilòmetres. Una bona excursió. Cansats però contents.

S'agraeix el reportatge fotogràfic a en Quico.

Nocturna de Canet 2016

Enguany hem gruat la participació a la cursa perquè, en contra dels meus principis, no vaig formalitzar la inscripció en el moment de l’obertura. Teníem el front obert de la Travessa del Montseny i no estava clar si la setmana següent estaríem en condicions de més muntanya. Quan vam comprovar que el nostre estat era òptim, el termini s’havia acabat.

Vaig escriure a la gent de Triesport preguntant si s’havien tancat les inscripcions perquè era la data límit o perquè no hi havia places. Em van respondre que les dues coses, però preveien tornar a obrir 100 llocs més. Aleshores sí que vaig córrer a apuntar-nos. Quina il·lusió! Hem participat a les tres edicions i ens encanta.

En aquesta ocasió la nostra companya de fatigues va ser la Lourdes, perquè el fill gran va anar per les seves corrent com una bala, i en Pep  amb el petit van fer la curta. Feia temps que no coincidíem en una marxa i ens vam posar al dia, però en ser nocturna, a la meva hora habitual d’anar a dormir em va agafar una son terrible.

Això em va fer replantejar la nostra preinscripció a la Matagalls – Montserrat. Si a les 11 de la nit ja m’adormia dreta, què em passaria caminant tota la nit? En fi, més valia no pensar-hi.

Vam trigar gairebé 3 hores i quart, força estona comptant que només eren 15 quilòmetres, però teníem molt clar que després de la Travessa, ens ho agafaríem amb calma, a banda que en alguns corriols havíem de fer cua. Quan vam arribar, els altres tres tenien la flor al cap i la botifarra als peus, però va ser una vetllada molt divertida.