Any
1993. L’Agrupació científico-excursionista de Mataró organitzava la Marxeta des
de feia sis anys, la qual discorria durant vint quilòmetres per diferents punts
del Maresme triats anualment, però volien empescar-se quelcom amb més
envergadura. La solució era ampliar recorregut. Creuar la comarca de dalt a
baix ho estava fent el Centre Atlètic Laietània, amb la Tordera – Mataró, de
quaranta-cinc quilòmetres. Per no calcar la iniciativa, van inaugurar la
Marxassa amb la Conreria – Mataró, de sud a nord, sense arribar als 40 quilòmetres
de trajecte.
Aleshores
la FEEC, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, va crear la Copa
Catalana de Caminades de resistència, així que es van adaptar als requeriments
establerts, i van ampliar a 62 quilòmetres amb un circuit de muntanya a mar, del
Montseny a Mataró. D’això fa vint-i-cinc anys...
En fa
cinc de la inauguració del tram de Sant Celoni a Mataró, amb la que comparteixen
avituallaments i l’ermita de la riera de Sant Simó de Mataró com a punt de
sortida dels busos, i d’arribada dels caminadors. Divergeixen en les distàncies
a recórrer, el nou tram comprèn 35 quilòmetres, i en l’hora de sortida dels
busos, les 5:30 del matí a la Marxassa llarga i les 8:30 a la Marxassa curta.
En
l’actualitat es celebren poques caminades sense caire competitiu, però la
Marxassa és una d’elles, la pròpia organització remarca que no és una cursa, i
qui corri massa trobarà els avituallaments tancats. S’emmarquen com el lloc
idoni per les persones avesades a caminar, però que consideren excessivament
lentes les marxes populars, en canvi massa ràpides les anomenades trails.
Els
busos arrenquen a les 8:35 i abans de dos quarts de deu del matí els caminadors
han iniciat el recorregut, on ben aviat superen pujades del 20% de pendent per
la zona del Montnegre fins arribar al primer avituallament. De l’esmorzar al
dinar la tendència del camí és de baixada, i en el pavelló de Vallgorguina, just
a meitat del recorregut, troben l’esperada amanida, botifarra i per postres iogurt
i fruita. Qui vulgui pot cloure l’àpat amb cafè o infusions.
Malgrat
agraeixen recuperar forces, al cap de poca estona troben una pujada sostinguda
d’uns cinc quilòmetres. Consola saber que només els quedarà pla i baixada. Quan
falten 10 quilòmetres troben el tercer avituallament, famós per servir
llimonada, recompensa de l’esforç realitzat. Fins aquell moment la freqüència
era d’un punt de control cada 8 quilòmetres aproximadament, i a partir d’aquell
moment als 5 i fins i tot als 2.
El camí
a l’ermita de Sant Pere de Mata s’estreny feréstec però bonic, i les escales
costen de pujar, els que caminen la Marxassa llarga arribaran gairebé de nit i
trobaran espelmes que els il·luminaran l’escala.
Recta
final, es creuen els horts del Camí de les cinc sènies fins arribar a la Riera
de Sant Simó, només cal dirigir-se cap a mar, on 7 hores i quaranta minuts més
tard, els espera l’arribada, la medalla i la samarreta obsequi per haver
realitzat la gesta.
Els caminadors
destaquen la bellesa tardoral del recorregut, la simpatia dels membres de
l’organització, i l’abundància dels avituallaments. Caminada molt recomanable
si s’està avesat a trepitjar muntanya en distàncies mitja i llarga. La cirereta
del pastís el jacuzzi de la piscina municipal. Cansats però contents.
I que no falti la foto de rigor amb la Lourdes, encara que malaltona, ens va venir a rebre. L'any vinent les dues al peu del canó.
