En
aquesta ocasió, com que el dia de la sortida oficial ens coincideix amb la
marxa d’Arenys de Munt, vam anar a la prèvia amb l’Izmet i la Mònica.
Fins
al cap d’una estona vam prendre el camí com si anéssim al Puigsacalm, el
terreny estava humit perquè havia plogut, tot i que a nosaltres ens va fer un
temps esplèndid. Massa i tot, les pujades sota un sol de justícia costen,
afortunadament molts trams eren ombrívols i s’hi feien bolets, erols en alguns
casos. Llàstima que no eren comestibles...
Vam
creuar el poble de Vidrà, on vam trobar uns excursionistes molt trempats, que sortien
de casa, els quals ens van recomanar desviar-nos cap al Puig de Palou. Bon
consell, era un mirador preciós, on vam dinar.
El
camí ens menava a les rodalies del Castell de Milany, però la Mònica i jo ens
vam esperar assegudes a l’ombra. L’Izmet va acompanyar en Joan a puntuar un
altre cim.
Que rancis, no tenim cap foto...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada