Ben
d’hora a l’autocar per poder seure davant i evitar marejar-nos perquè la
carretera té la seva tela, ho vam poder comprovar escasses setmanes abans, en
la nostra excursió a Tavertet i Rupit.
Il·lusió
de retrobar el companys del CESC en la primera sortida després de les vacances
d’estiu, tots estàvem igual, llista d’espera hi havia.
El
recorregut no era planer, i acabava en pujada, cosa que no m’agrada gens, però
oferia grans recompenses com ara visitar el Santuari de Cabrera, i recórrer la
preciosa Grebolosa.
Tenia
records desdibuixats de Cabrera, els vaig poder refrescar amb l’al·licient
d’apuntar-nos un 100 cims en el còmput personal.
El
Santuari era un bon lloc per dinar, i no érem els únics que ho pensàvem...
Encara
quedava un bon tram, així que ens vam posar en marxa després de la foto de grup
de rigor, gentilesa d'en Xavi.
No
les tenia totes amb la pujada final, però la veritat és que es feia molt bé i
era una fageda espectacular, la Grebolosa. Vam arribar cansats i l’endemà em
sentia cruixida, però amb ganes de més Camí Oliba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada