Marxassa Sant Celoni - Mataró 2018

Any 1993. L’Agrupació científico-excursionista de Mataró organitzava la Marxeta des de feia sis anys, la qual discorria durant vint quilòmetres per diferents punts del Maresme triats anualment, però volien empescar-se quelcom amb més envergadura. La solució era ampliar recorregut. Creuar la comarca de dalt a baix ho estava fent el Centre Atlètic Laietània, amb la Tordera – Mataró, de quaranta-cinc quilòmetres. Per no calcar la iniciativa, van inaugurar la Marxassa amb la Conreria – Mataró, de sud a nord, sense arribar als 40 quilòmetres de trajecte. 

Aleshores la FEEC, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, va crear la Copa Catalana de Caminades de resistència, així que es van adaptar als requeriments establerts, i van ampliar a 62 quilòmetres amb un circuit de muntanya a mar, del Montseny a Mataró. D’això fa vint-i-cinc anys...

En fa cinc de la inauguració del tram de Sant Celoni a Mataró, amb la que comparteixen avituallaments i l’ermita de la riera de Sant Simó de Mataró com a punt de sortida dels busos, i d’arribada dels caminadors. Divergeixen en les distàncies a recórrer, el nou tram comprèn 35 quilòmetres, i en l’hora de sortida dels busos, les 5:30 del matí a la Marxassa llarga i les 8:30 a la Marxassa curta.

En l’actualitat es celebren poques caminades sense caire competitiu, però la Marxassa és una d’elles, la pròpia organització remarca que no és una cursa, i qui corri massa trobarà els avituallaments tancats. S’emmarquen com el lloc idoni per les persones avesades a caminar, però que consideren excessivament lentes les marxes populars, en canvi massa ràpides les anomenades trails. 

Els busos arrenquen a les 8:35 i abans de dos quarts de deu del matí els caminadors han iniciat el recorregut, on ben aviat superen pujades del 20% de pendent per la zona del Montnegre fins arribar al primer avituallament. De l’esmorzar al dinar la tendència del camí és de baixada, i en el pavelló de Vallgorguina, just a meitat del recorregut, troben l’esperada amanida, botifarra i per postres iogurt i fruita. Qui vulgui pot cloure l’àpat amb cafè o infusions. 

Malgrat agraeixen recuperar forces, al cap de poca estona troben una pujada sostinguda d’uns cinc quilòmetres. Consola saber que només els quedarà pla i baixada. Quan falten 10 quilòmetres troben el tercer avituallament, famós per servir llimonada, recompensa de l’esforç realitzat. Fins aquell moment la freqüència era d’un punt de control cada 8 quilòmetres aproximadament, i a partir d’aquell moment als 5 i fins i tot als 2.

El camí a l’ermita de Sant Pere de Mata s’estreny feréstec però bonic, i les escales costen de pujar, els que caminen la Marxassa llarga arribaran gairebé de nit i trobaran espelmes que els il·luminaran l’escala.

Recta final, es creuen els horts del Camí de les cinc sènies fins arribar a la Riera de Sant Simó, només cal dirigir-se cap a mar, on 7 hores i quaranta minuts més tard, els espera l’arribada, la medalla i la samarreta obsequi per haver realitzat la gesta.

Els caminadors destaquen la bellesa tardoral del recorregut, la simpatia dels membres de l’organització, i l’abundància dels avituallaments. Caminada molt recomanable si s’està avesat a trepitjar muntanya en distàncies mitja i llarga. La cirereta del pastís el jacuzzi de la piscina municipal. Cansats però contents.

I que no falti la foto de rigor amb la Lourdes, encara que malaltona, ens va venir a rebre. L'any vinent les dues al peu del canó.