Darrera etapa de la primera temporada. Ni que fos una
sèrie de televisió..., però igual que en la ficció, el final ha estat apoteòsic.
Meteorològicament parlant vam tenir pluja, neu, sol, boira...per triar i
remenar. Dues setmanes enrere no hi havia gota de neu però nosaltres en vàrem
trepitjar una bona estona, així va fer que un recorregut que discorria per
molta pista, i en circumstàncies normals potser no ens hauria entusiasmat, es
va convertir en una de les etapes més boniques de la temporada, era talment com
estar immersos en un pessebre vivent a gran escala.
El fi de festa va ser molt emotiu perquè era l’aniversari
d’en Carles, el presi, i la Teresa li va portar un pastís per bufar les
espelmes, a banda tothom duia gormanderies per celebrar l’acabament de les 10
primeres etapes, per tant vam berenar per sobre de les nostres possibilitats.
La cirereta del pastís, i mai més ben dit, va ser l’entrega de premis pels
fidels caminadors que han vingut a totes les etapes. En Joan i jo les hem fet,
però oficialment només ens en consten 7, ja que dues les vam fer pel nostre
compte perquè no podíem anar el dia marcat al calendari del CESC, i l’altra vam
anar a la prèvia amb l’Izmet i la Mònica, als quals vull felicitar per la seva
dedicació, humanitat i companyia. És molt gratificant l’evolució de caps de la
secció de senders a amics i pirates de muntanya. ;-)
