Fa
temps que tenim clavada l’espina del Comabona, però se’ns resisteix. Les
previsions meteorològiques al Pirineu eren descoratjadores, sensació de fred de
deu graus negatius. No, gràcies.
Serà
per cims, cap a la zona de Valls les prediccions eren més acollidores i cap a
la terra dels calçots falta gent. Encara que sembli mentida, no en vam menjar,
la ruta requeria unes quantes hores i no arribàvem a temps de dinar en un
restaurant. De totes maneres, en veure els preus dels menús, vam pensar que la
calçotada del CESC és molt més econòmica i també quedem la mar de bé.
Vam
aparcar els cotxes a Figuerola del Camp, i vam enfilar cap a la serra de
Miramar. El perfil dentat mostrava una ruta trencacames, però molt variada
perquè vam crestejar i també vam discórrer per pista, la qual cosa ens va donar
un ritme més ràpid.
El
Tossal Gros és un cim molt bonic amb unes vistes fantàstiques.
En
canvi La Cogulla només manté les vistes, però les antenes fan adjectivar-lo
negativament en quant a bellesa.
Malgrat
tot, una excursió en bona companyia, per una terra poc explorada i no per això
menys interessant.
