Anar a Montserrat és una experiència que mai et
deixa indiferent, tant se val que escoltis el Virolai a la Basílica com que
escalis les emblemàtiques agulles que li donen la forma tan característica.
Dissabte vam anar a fer una ruta amb en
Francesc i la Sílvia, amb els quals darrerament hem compartit més estones de
restaurant que de muntanya, i havíem de posar-hi remei.
Anar amb ells mai
significa una passejada plàcida, de seguida t’engalten desnivell, i a
Montserrat és evident, però clar, hi ha camins o rutes de cabres, i vam anar
per les segones. Vinga pujar i baixar canals, alguns trams de camí equipat. Va
ser molt divertit però és un bon entrenament físic pel perfil trencacames i
mental per la concentració que requereix progressar per zones delicades.
Vam sortir de Can Massana direcció refugi
Vicenç Barbé però sense arribar-hi. Ens vam desviar cap al Coll de la Portella,
travessant la zona d’Agulles i Frares, fins arribar al Coll de porc. La tornada
pel camí de la Miranda, des d’on es divisa la Foradada de molt a prop.
El fi de festa, com no, ja a Arenys de Munt
dinant a Ca la Pepa Fornera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada