El darrer cap de setmana d’octubre vam marxar al Pirineu
aragonès amb el Centre Excursionista de Sant Celoni (CESC). Ja havíem compartit
sortides amb alguns dels seus membres, i ens feia il·lusió tant la companyia
com la destinació.
Divendres al vespre vam arribar a l’hotel Turmo de
Labuerda just per sopar, les expectatives eren altes perquè ens havien avisat
de la quantitat i la qualitat del menjar, i no ens va decebre. No parlem del
tracte, l’Amparo, la mestressa, té un equip de gent que fa molt agradable
l’estada en aquest allotjament.
L’endemà el muntatge logístic es va desplegar una hora
abans que nosaltres ens llevéssim perquè els conductors marxaven per deixar els
cotxes al pàrquing de San Úrbez, la part baixa del Cañón de Añisclo, d’allà uns
taxis tot terreny els portaven a Plana Canal, on ens agrupàvem tots els excursionistes,
perquè als afortunats ens havien vingut a recollir directament a l’hotel uns
altres taxis.
Vam fer una caminada per un terreny molt pla, i de cop
les “Tres sorores” (Mont Perdut, Cilindro i Añisclo) van aparèixer majestuoses. Les cames ens hi anaven, era
un dia idoni, però aquell dia no tocava fer cims.
En arribar a l’alçada del refugi de San Vizenda vam
descendir per un sender de baixada pronunciada, ens endinsàvem a les
profunditats del Cañón de Añisclo.
A la tardor els boscos són
preciosos, els colors ocres, ataronjats, grocs i marrons, senyoregen el
paisatge, i els contrastos amb el blau del cel i el riu Bellós, la combinació
és espectacular.
Vam dinar a mig camí, i a la tarda un grup ens vam
avançar a bon pas per tenir temps de dutxar-nos tranquil·lament abans de veure
el clàssic o per poder voltar per la bonica vila d’Aínsa. Al vespre ens vam
reunir tots per sopar i comentar els esdeveniments del dia.
Diumenge tocava una passejada curta perquè havíem de
dinar a l’hotel i marxar cap a casa, previ pas per “Chocolates Brescó” a
Benabarre. Vam anar amb els cotxes fins a l’aparcament de la vall de Pineta, i
d’allà vam caminar fins trobar les cascades de la Larri. Les vistes al balcó de
Pineta eren impressionants, també se’ns anaven les cames perquè ens van dir que
és punt de partida de diversos cims i la panoràmica des d’allà dalt deixa sense
paraules. Ho desem a la carpeta de pendents. La vall també ens va oferir un
cromatisme admirable.
Que ràpid va passar el cap de setmana, però que bé
vam estar amb els amics del CESC. Gràcies a tothom. Repetirem!
