Fa temps ens van parlar del Sui, un dels cims
del Pla de la Calma, a la zona del Montseny, però ens vam limitar a coronar el
Puig Drau ja que no ens quedava molt clar l’accés cap al Sui. Aleshores vam
descobrir l’existència del Sender del Pi Novell, que comença a Sant Antoni de
Vilamajor i acaba al Pla de la Calma (o viceversa) i passa pel Sui. Perfecte,
segur que estaria ben marcat perquè és un sender de petit recorregut (PR c-139)
mantingut per Parcs de la Diputació de Barcelona.
La idea era arribar al Sui des de Sant Pere
de Vilamajor (ens feia mandra començar de Sant Antoni) però el camí no estava
tan ben marcat com pensàvem, i ens vam perdre uns quants cops. En arribar a l’ermita
de Sant Elies va començar a ploure i el més prudent fou avortar la missió. De
totes maneres aquell sender ens va agradar, té unes pujades que són un bon
entrenament per qualsevol travessa.
Dissabte passat, amb unes previsions
meteorològiques immillorables, vam tornar a Sant Pere sense pagar la quintada (la
“novatada” en català correcte) d’aparcar a l’Església i passar pels terrenys de
l’institut, o d’haver de fer i desfer camí per la mala senyalització. Vam
aparcar al capdamunt de l’Avinguda Sant Elies, on s’agafa el camí correcte
sense fer voltes pel poble, i recordàvem els punts conflictius, tot i que vam
observar que hi havia unes estaques noves. No devíem ser els únics que ens
havíem desorientat. L’arribada a Sant Elies la vam assolir en menys de dues
hores, passant pel corriol terrible de pujada, que el segon cop no va ser tan
terrible.
A partir d’aquí ens venia territori
desconegut. La baixada des de Sant Elies a la pista era molt bonica, però
després s’hauria de pujar, sort que no era molt llarga...En arribar a la Cova, encara
la busco, vam enfilar un corriol on vam trepitjar alguns trams nevats fins a
coronar el turó de Samont. Allà hi havia unes noies prenent el sol i fumant,
eren molt simpàtiques i ens van fer una foto.
Vam calcular que ens quedava una hora de camí
per arribar al Sui, i com que justament no havíem matinat, no era qüestió de
jugar-nos-la i que se’ns fes fosc abans d’arribar al cotxe. Les noies ens van
recomanar que féssim la ruta des Cànoves, així ho farem. El Sui segueix a la
carpeta de pendents.
De baixada ens vam quedar a dinar a l’ermita,
i ens vam estirar al sol una estoneta, així estil “happy flowers” com les noies.
Està molt bé no anar amb el coet al cul, però
després costa molt emprendre el camí. Finalment van ser unes 6 hores i mitja de
ruta.I després encara vam anar al cine, a comprar i a sopar al japonès de
Canet. Lògicament diumenge va ser dia de relax total.
