dimecres, 3 de febrer del 2016

Pic de Tarbésou amb raquetes



Aquest cap de setmana hem fet dues excursions amb raquetes pel Pirineu francès. Una bona colla del Grup de Muntanya d’Arenys de Munt vam enfilar-nos als cotxes dissabte al matí per recórrer la quilometrada abans de dinar.

Es tractava de fer una petita ruta des de l’aparcament fins al llac de les Bulloses com a tastet per les persones que no havien portat mai raquetes. No hi havia massa neu, la suficient per assolir l’objectiu de la sortida, però a la baixada vam anar sense.

Em va fer molta il·lusió veure el llac gelat, i a la llunyania el Carlit nevat, només coneixia el paisatge estival arran de la bonica excursió realitzada fa uns tres anys per la zona


Un cop al cotxe ens vam dirigir cap a l’hotel, on ens vam trobar amb la gent que feia esquí de muntanya, i vam sopar plegats entre copes de vi i rialles.

L’endemà ben d’hora vam marxar cap a l’estació d’esquí de Mijanès, des d’on començava el repte de la jornada: assolir el cim del Tarbésou de 2.364 metres. Abans de les nou del matí ja estàvem enfundats amb les raquetes i iniciàvem una ascensió que no permetia respir perquè de bon inici calia remuntar tota una pista vermella. Al capdamunt de tot, ens vam posar en zona de fora pistes fins assolir el Pic de Canrusc. Des d’allà vam planejar fins a l’ascensió final al Tarbésou.


La baixada va ser més accidentada perquè ens vam trobar amb els esquiadors, els quals en comptes d’avançar-nos d’entrada, ens deixaven passar i aleshores venien pel costat massa a frec nostre. En una canal, un se’m va tirar a sobre, sort que no em va tocar però vaig caure perquè me’l veia per barret. Encara espero que em demani disculpes. I un altre va passar tres cops arran d’en Joan, en un intent de demostració de perícia que no era res més que voler marcar paquet per sobre dels caminaires. Al final en Joan el va amenaçar de clavar-li els pals als ulls si tornava a fregar-lo. Això que és pacífic, però clar, tot té un límit. Sort que els muntanyencs caminadors estem acostumats a aquesta mena de fauna.

En definitiva, una circular molt bonica que ens va fer gaudir d'un dia preciós i de la neu, molt escassa a les nostres contrades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada