L’objectiu pel cap de setmana vinent és fer l’Olla de
Núria, no sabem si el temps i les condicions físiques ens ho permetran, però ho
intentarem. No podem influir en la meteorologia però sí posar de la nostra part
i anar entrenant. Així que dissabte ens vam llevar molt d’hora per anar fins a
l’estació d’esquí de Vallter 2000, on molts excursionistes es preparaven per
les diverses rutes que ofereix la zona. Nosaltres vam enfilar cap al Coll de
Mentet, per tombar cap a l’esquerra fins assolir el pic de la Dona.
Seguidament vam agafar la carena fins arribar al Puig
d’Ombriaga i d’allà al Coll de la Geganta, on ens vam plantejar si baixar o
continuar. Després d’un bon entrepà la segona opció va ser l’escollida, per
tant vam desviar-nos a la dreta per dirigir-nos cap a l’estany de Bacivers,
creuant algunes clapes de neu que afortunadament no van suposar cap perill. I
d’allà vam encarar la pujada fins al pic de Bacivers.
Vam seguir la carena i la pujada final ens va portar al
cim del Bastiments, que té la particularitat de tenir tres cims: la creu, el
punt geodèsic i el piolet.
Enlloc de baixar pel coll de la Geganta, ens vam decidir pel coll de la Marrana, que ja el coneixem.
Vam començar a les 8:45 del matí i arribàvem al cotxe a
les 15:30, ens ho vam prendre amb molta calma i les parades per fer un mos van
ser força freqüents. De fet la ressenya d’on havia tret la ruta indicava unes
quatre hores i mitja de recorregut sense fer parades.
D’aquesta sortida en destaquem la gent amable que vam
trobar al llarg del camí, no ens havia passat mai de fer tantes relacions
socials. Abans de posar-nos en marxa vam trobar un noi d’Arenys que amb la seva
parella marxaven a fer la travessa dels refugis del Torb, dalt del pic de la
Dona el senyor que ens va fer les fotos ens va anar dient tots els cims que ens
envoltàvem (a falta d’en Marçal, el nostre guia), en l’estany de Bacivers vam
conèixer uns altres senyors amb els que vam coincidir al llarg del recorregut i
comentàvem la jugada, també tres parelles joves que baixant del Bacivers es van
flipar molt perquè volien anar cap al pic de l’Infern i el Freser abans de
passar pel Bastiments. Val a dir que nosaltres vam estar a punt però els núvols
que pujaven no ens feien cap gràcia, i som molt conscients que les distàncies a
la muntanya enganyen molt, el que semblen 45 minuts es poden convertir en el
doble. I baixant, vam fer una parada tècnica a Setcases on el David ens va
preparar una deliciosa amanida acompanyada de botifarra de Camprodon. Això és
un amic!
Dia complet :-)
