El
primer any va ser el de la descoberta. Recorrent Estels del Sud vam conèixer
una zona que ens va enamorar. El segon any va ser el de la reafirmació.
Coronant 100 cims tenint Lo Corral d’Arnes com a camp base. El tercer ha estat el
de la consolidació (necessitem la nostra dosi anual d’Ismael i Marisa) i
expansió (hem portat a l’Izmet i la Mònica).
Potser
ens haurem de plantejar canviar dates perquè no hi hagi tanta feina a Lo Corral i
gaudir plegats de la muntanya, però l’escapada als Ports ja no pot faltar a la
nostra agenda.
El
primer dia, ben d’hora, vam baixar directament fins al punt d’inici de la ruta
circular que ens feia coronar el Negrell i el Tossal dels tres reis. Ens va
nevar i el bosc estava preciós, va ser un moment molt especial.
La
retrobada amb l’Ismael i la Marisa també ho va ser. Que bé ens cuiden, recorden
què ens agrada i ens posen més quantitat.
L’endemà
vam anar a la Moleta d’Alfara i la Coscollosa, una ruta molt bonica i ventada,
quan notàvem que s’acostava la ràfega, ens ajupíem per evitar que se’ns
emportés.
Havíem
planificat d’anar a les Roques de Benet per la tarda, però l’oferiment de veure
els audiovisuals del Shisha i l’Everest, les dues expedicions on va participar
la Marisa, era massa temptador i engrescador. Roques ja us visitarem en una
altra ocasió fent la circular que recomanen els nostres guies d’Arnes. Va ser
emocionant veure els vídeos, i més havent llegit els llibres.
El
darrer dia vam marxar tristois, s’havia fet molt curt, però ens quedava la
Torreta de Montsià i un arròs al Càmping Eucaliptus. El primer tram, que arriba
a la Foradada, semblaven les Rambles de Barcelona, però després anàvem sols
repetjó rere repetjó, fins arribar al cim. Es va fer llarg, però també va ser
una circular bonica, amb unes vistes espectaculars al Delta de l’Ebre.
Ens havíem
guanyat l’arròs caldós amb llamàntol.
Un
bon fi de festa després d’uns dies fantàstics, per emmarcar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada