Hi
ha racons de Catalunya on la tardor esclata i els paisatges són impressionants,
la Garrotxa és un d’aquests indrets, quins boscos més frondosos i
espectaculars...
Poc
més tard de les 9 del matí iniciàvem una ruta circular des de Santa Pau, que
ens duria a caminar aproximadament 15 quilòmetres amb uns 800 metres de
desnivell positiu. Al sol feia caloreta però a l’ombra molt fred, quan la
pujada es va fer evident no vam tenir més problemes de temperatura, al
contrari, ens havíem de treure capes de roba.
Vam
arribar a l’ermita de Santa Maria de Finestres, d’on podíem veure el nostre
objectiu final, el Puigsallança, i els cingles de Tavertet a la llunyania.
Aleshores
vam desviar-nos cap al Castell de Finestres, un cim que hauria d’estar a la
llista de 100 cims de la FEEC, perquè té unes vistes fantàstiques cap al golf
de Roses, el Canigó, el Bassegoda més a prop, el Montseny molt enllà...
Arribava
el moment d’encarar-nos al repte de la jornada, el Puigsallança. Ens esperava
una estona de pujada però dues recompenses: fer cim i dinar.
Un
cop refets només ens quedava la baixada, que vam aprofitar per visitar el Faig
rodó i jugar amb les fulles caigudes dels arbres de fulla caduca. És tan gustós
caminar entre una munió de fulles...
En
arribar a Santa Pau vam visitar el bonic casc antic i vam menjar els postres
del dinar. No en perdonem una ;-) D’aquesta manera vam cloure un dia genial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada