100 cims a França

He passat de fer una excursioneta sola prop de casa, a estar acompanyada per 19 persones en una ruta molt bonica al sud de França.

Amb tota la colla del CESC, a les 7 del matí vam recórrer en cotxe el parell d’hores i escaig que ens separava del punt de sortida. Durant una bona estona vam anar trescant corriol amunt però en un moment determinat ja vam encarar una pista que ens deixava directament al cim del Montolier de Perellós, el que està situat més al nord de tota la llista de la FEEC, i a més era el cim número 100 de la Mònica. Repte assolit!

No és un cim molt bonic, amb l’observatori dalt, però les vistes al Pirineu nevat i a mar són precioses, i per nosaltres ara té un valor molt especial.

 Crec que estàvem més nerviosos l’Izmet i jo, que no pas ella, és el que té estar enganxats a “100 cims anònims”, però sí que li van fer il·lusió les felicitacions de la colla i les galetes que ens vam menjar per celebrar-ho, i no parlem del fantàstic pastís que va portar la Teresa Filbà.

M’estic avançant. La baixada la vam fer per pista per estalviar les pedres soltes del corriol, i un cop al cotxe vam fer parada al poble abandonat de Perillós.

I després al castell.

Finalment vam anar a dinar en unes gorgues. 

Emplaçats en aquest indret idíl·lic  vam acabar de celebrar com cal els 100 cims de la Mònica.

Amb la panxa plena ens vam dirigir a Tautavel, d’on començava el camí cap a la nostra propera fita, la Torre del Far. En unes dues hores i mitja vam completar el recorregut d’anada i tornada, el qual ens va agradar molt. Va ser una jornada rodona.

Les fotografies són gentilesa d’en Quico.