Comencem
una mica més enllà, a Valmanya per poder arribar a temps a la visita guiada del
castell de Cardona. Bona elecció perquè va valer molt la pena. Però no ens
avancem...
Després
de les recollides a Sant Celoni i Mollet, l’autocar ens va deixar al punt de
sortida. La temperatura no era baixa, feia bo però el vent es feia notar,
afortunadament no tant com altres vegades.
Sempre
he dit que la millor època per trepitjar la Catalunya central és a la primavera,
no fa el fred rigorós ni l’angoixant calor estival, i la verdor cobreix els
tons ocres habituals. Malgrat encara ser l’hivern, els paisatges eren totalment
primaverals i molt bonics.
Semblava
que tots teníem ganes de la visita al castell de Cardona perquè el ritme era
més elevat que altres vegades. Vam tenir temps de dinar a tocar d’una ermita,
fer fotos a la distància del castell, fer el cafè a una plaça de la vila i
abans de les 4 de la tarda ja estàvem a punt d’iniciar el recorregut cultural
de la jornada.
La
Mònica, no la nostra companya de cims sinó la guia, ens va transmetre amb
passió la història del castell, de Cardona i del setge durant la Guerra de
Successió. Va ser emocionant, i vam aprendre moltes coses, com ara descobrir la
figura de Manuel Desvalls i de Vergós, un militar català que va lluitar a favor
dels austriacistes i que va morir a Viena a l’edat de 100 anys, gens habitual
en aquella època. També ens va ensenyar la col·legiata de Sant Vicenç, una joia
del romànic, única per diversos factors com ara ser construïda en només 21
anys, i tenir l’esveltesa d’una església gòtica quan ni s’ensumava el canvi d’època
i estil artístic.
La
guia va restar gratament sorpresa del nostre periple pels senders de 1714 i el
moment més emotiu va ser quan la nostra Mònica li va regalar la seva samarreta,
que la Mònica guia va agrair commoguda.
Tots
vam sortir tocats de la visita, cloc citant en versió lliure el missatge que
ens va enviar la Juany per whatsapp i que resumeix la jornada: un dia perfecte
no és quan tot surt bé, sinó quan en guardes un bonic record inesborrable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada