A mesura que s’acosta el bon temps es va fent més
complicat seguir la dinàmica dels 100 cims, la platja també crida. Dissabte 11
va fer un dia espectacular i la mar estava plana com una bassa d’oli, per tant
vam decidir posar-nos els neoprens i anar a nedar. Diumenge ja no pintava tan
bé així que ens vam dirigir cap a Gurb per coronar la Creu del mateix nom. Les
ressenyes afirmaven que les vistes eren molt boniques, però nosaltres vam
enganxar una boira pixanera que no ens deixava albirar gairebé res, amb prou
feines intuir el Montseny. En una hora vam completar la ruta des de l’ermita de
Sant Andreu de Gurb, seguir el PR fins al cim i baixar. Vaig creuar el llindar
de la meva zona de confort i vaig anar força a l’idea, sabia que els cims
que vindrien després no serien gens exigents.
Vam agafar el cotxe per dirigir-nos al poble de
l’Estany, és fantàstic poder aparcar davant mateix del preciós monestir
romànic. Després de creuar el casc històric vam enfilar cap a les afores, per
arribar al cap d’un quilòmetre i escaig al Puig de la Caritat. En poc més de
mitja hora vam acabar el recorregut d’anada i tornada, és el que en diem un
pim-pam.
Aleshores ens venia un pf, és a dir un cim d’aquells que
no entens perquè està a la llista del repte de la FEEC perquè hi arribes en
cotxe. Concretament el deixes arribant a l’ermita de Sant Cugat de Gavadons, passat
Collsuspina, i en menys de 100 metres arribes en un vèrtex geodèsic que
incomprensiblement han erigit en aquell punt.
Les vistes no ens han acompanyat en tota la jornada, però
he assolit els 70 cims, i de tornada hem parat a dinat a casa els pares d’en
Joan, on l’avituallament ha estat fantàstic com sempre. S’agraeix tenir la
tarda lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada