Com no pot ser d’una
altra manera, iniciem la tercera etapa a Monistrol de Calders, per cobrir els
25 quilòmetres que ens separen de l’Estany, la nostra destinació de la jornada.
Normalment caminem
tranquil·lament escoltant les explicacions que ens dóna l’Izmet de cada punt
destacat del camí, però aquest cop amb la Marta anàvem a bon ritme, devia ser
culpa de les nostres bambes de colors cridaners. Tothom ens va fer la broma de
si a Arenys feien un 2x1 de Sportiva ultra raptor. Que consti que no cobro
comissió, però n’estem molt contentes.
Vam arribar a Moià, on
ens vam dirigir a la casa museu de Rafael Casanova, un dels personatges
destacats en la defensa de Barcelona durant el setge de 1714, juntament amb
Antoni de Villarroel. Quines coses que té la història, hom els coneix més per
ser els noms de carrers paral·lels de l’Eixample de Barcelona, que no pas per
les seves heroïcitats en el setge.
Sortint del museu vam
voler visitar l’església, i ens vam endur la sorpresa de trobar un piscolabis com
a comiat del rector que marxava de Moià. També vam fer molt broma i alguns van esgarrapar
una mica d’aperitiu.
Ja sortint del poble,
ens vam aturar a dinar en el Molí nou, un indret bonic i ben preparat amb
taules i bancs de pedra. Ens vam espantar perquè van caure quatre flocs de neu,
afortunadament sense més conseqüències. No falla, després de dinar ve la pujada
més forta de la sortida, així que la digestió es fa amb més esforç.
Ens vam desviar del camí
per visitar el Dolmen de Puig Rodó i ascendir al cim del mateix nom, d’on es
podien divisar unes vistes precioses, entre elles el Matagalls enfarinat.
Arribàvem al nostre
destí i vam aprofitar per fer una visita exterior al monestir de Santa Maria de
l’Estany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada