Bassegoda per Albanyà

Teníem ganes d’una sortida de muntanya del Quico. Et porta per llocs molt bonics i encomana bon rotllo. En aquesta ocasió fusionàvem excursió del CESC amb trobada d’amics d’Arenys de Munt, en Francesc i la Sílvia, vaja, els nostres companys de teca i muntanya.

En ser quatres persones i omplir un cotxe, no calia anar a Sant Celoni sinó que ens podíem trobar al punt on aparcàvem els vehicles a prop d’Albanyà, concretament al Collet de Teia, a uns 600 metres d’alçada.

Cap a les 9 del matí, aproximadament, iniciàvem la caminada, i al cap de poca estona ens vam aturar a l’ermita de Sant Martí de Corsavell per esmorzar. Vam començar a ascendir per corriols, tot i que anàvem creuant la pista, fins el refugi de Bassegoda a 820 m. En un moment donat, un cartell indicava una desviació a l’esquerra per anar al pic del Bassegoda. Durant la resta de trajecte vam trobar neu i fang relliscosos. No en va el Paulo deia que el cim no s’anomenava “Bassegoda” sinó “Quetejoda”. Quanta raó. Per arribar a dalt del cim ens faltava una grimpada equipada amb ferros i cadenes. Abans de dos quarts d’una del migdia, teníem la Garrotxa als nostres peus, però amb la boira no es veia res, per tant hi vam posar imaginació i dosis de sentit de l’humor perquè tots fèiem broma dient: mira el Canigó, ooohh quines vistes més fantàstiques...

Vam desfer camí fins al coll i després la baixada la fèiem per l’altra banda, per uns corriols amb molt desnivell negatiu. La idea era dinar a l’ermita de Sant Joan de Bossols però eren les dues passades i ja teníem gana, així que ens vam aturar abans. Vam arribar als cotxes a les 4 tocades. Els que porten aparells electrònics van calcular que aquesta ruta circular fa 14 quilòmetres amb uns 900 metres de desnivell positiu.

Per tancar la jornada ens vam aturar a fer un beure a Sant Llorenç de la Muga, un poblet preciós que va ser la cirereta del pastís.