Unes amants del plat
fondo no podíem posposar més l’estrena, aquest dissabte la Sílvia i jo ens vam iniciar
amb els esmorzars de forquilla. Normalment primer fem la feina, altrament dit
la caminada, i després mengem, però en aquesta ocasió va ser al revés.
Si haig de triar,
prefereixo seure amb la feina feta, perquè costa molt moure’s amb la panxa
plena, i més quan veus l’objectiu a assolir: una ermita que senyoreja Hostalets
d’en Bas. Amb la panxa plena de xai, vi i gelat, es veu molt amunt. Però ja diu
el poeta que es fa camí al caminar, així que amb una horeta mal comptada ens
vam plantar a Sant Miquel de Castelló. Llàstima del vent perquè les vistes a la
Garrotxa són impressionants.
Una excursió ben marcada
i molt recomanable, especialment si compres el pa a Hostalets i esmorzes a Can Font.
No hi ha res com anar amb gent que s’hi entenen, tant de muntanya com de teca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada