Som uns habituals
d’aquesta marxa, ens encanta. A més, l’obsequi d’enguany era una samarreta. Em
direu que no és un regal original i teniu raó, però atenció, hi havia
samarretes per dona, i això sí que és novetat en una marxa popular de muntanya, normalment les donen en curses d'asfalt.
Vam començar
a caminar abans del tret de sortida, està molt ben marcada i és trenca cames.
Per variar, vaja ;-) Us preguntareu perquè repetim. Doncs sempre descobrim corriols nous, no deixa
de sorprendre’ns quins paisatges tenim a tocar de casa i la gaudim molt any
rere any. A banda el fotògraf de capçalera ens estalvia haver-nos de preocupar
per immortalitzar el moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada