La
segona etapa de la segona temporada de Senders de 1714 va ser molt variada
meteorològicament parlant perquè vam tenir sol, pluja, aigua neu i vent, molt
de vent.
També
va tenir un tret diferencial, era una sortida de parelles desaparellades. D’una
banda la Mònica i en Joan feien la curta, en Joan no estava massa fi i preferia
no abusar, mentre que l’Izmet i jo seguíem la llarga, on hi havia la Juani
sense en Paulo, la Maria sense en Manel i el Lluís sense la Maragda.
L’excursió
tenia l’al·licient de pujar al Castell
de Boixadors, situat al terme de Sant Pere Sallavinera, recinte molt bonic amb la
torre de guaita i l’Església de Sant Pere, i un altre 100 cims al sac, tot
sigui dit.
Curiosament
els de la llarga vam enllestir abans de la curta perquè ells s’entaulaven en un
restaurant i els van servir tard. Sort que un veí de Prat de la Molsosa ens va
deixar aixoplugar en un magatzem mentre esperàvem, perquè el vent era molt empipador.
Molta alegria de trobar en Joan després d’una colla d’hores, i tots cap a casa contents d’haver completat una altra
etapa de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada