L’any
passat no la vam fer perquè plovia quan va sonar el despertador a les 4 del
matí, ho sé, estem sonats, però no tant com per llevar-nos si plou. No ho vam
encertar ja que durant la marxa es va aguantar el temps.
Enguany
no hi havia unes previsions molt afalagadores però semblava que ens respectaria
fins a la tarda, així que aquest cop vam fer cas del despertador.
A
La Garriga ens vam trobar amb l’Izmet i la Mònica, i per sort l’espera del bus
no es va fer tan pesada perquè no feia un fred gèlid com la vegada anterior.
Em
va costar agafar el ritme a Viladrau ja que en el bus em vaig adormir, i
semblava que el plugim anava a més, però finalment vam poder arribar a Sant
Segimon sense cap entrebanc i gaudint d’unes vistes fantàstiques dels boscos
del Montseny, amb cascades incloses. Després havíem de descendir a Collformic i
creuar el Pla de la Calma. Ens va fer molt de vent, el qual no ajudava ni al
meu refredat ni a la torticoli de l’Izmet.
En
el corriol passat l’avituallament del final del Pla, vam quedar més aixoplugats
de les inclemències, i estava preciós, ple de molsa. Aleshores vam haver de fer
força pista perquè les dreceres estaven en mal estat, però així podíem xerrar.
A
les 7 hores de caminar vam acabar els 31 quilòmetres. Una matinal intensa i
profitosa, per tornar a acostumar les cames a distàncies llargues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada