Com que no podíem anar a la sortida oficial del grup, per
primer cop ens vam apuntar a la prèvia que realitzen l’Izmet i la Mònica per
estudiar el terreny. Ara tindrem dilemes per triar l’excursió pirata o la del
calendari, perquè també ens va agradar compartir ruta amb en Pere, la Mireia i
les tres gossetes.
La logística és complicada perquè no tenim l’autocar que
ens deixa a l’inici i ens recull al final, per tant cal un muntatge de cotxes i
anar amunt i avall per disposar de vehicles a tots els punts. A banda d’aquests
inconvenients, l’escapada va ser fantàstica.
Les previsions meteorològiques no eren afalagadores però
el temps ens va respectar en tot moment, fins i tot feia calor quan vam dinar
al santuari de Montgrony. Però no ens avancem, que primer havíem de remuntar
tota la pujada fins a l’ermita de Sant Pere d’Auïra, on vam esmorzar amb unes
vistes fantàstiques al Pedraforca. Després més pujada, és el que tenen el
Ripollès i el Berguedà, no són comarques planes de desnivell. Aleshores sí, vam
dinar a Montgrony, feia uns 20 anys que no hi havia estat, i en el punt final,
les Fonts del Llobregat, uns 15.
Realment pots tenir una visió nítida d’un
lloc, però quan ho tornes al cap de molt temps, comproves que o la memòria t’ha
fallat o que l’indret ha variat respecte com el recordaves.
Cal esmentar la parada a Castellar de N’Hug amb els seus
famosos croissants gegants, i que va ser un dia perfecte amb molt bona
companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada