És un dels cims que he fet més vegades, però sempre per
les rutes habituals com Sant Marçal o Collformic. En aquesta ocasió vam
escollir començar per l’Hotel Sant Bernat, el camí amb més desnivell i més
feréstec per arribar dalt, però anant amb en Francesc i la Sílvia ja es tracta
d’això ;-)
Aquell dia no estava gens motivada i se’m va fer molt
pesat, i les enganxades amb els esbarzers no van ajudar a millorar l’estat
d’ànim, però sort que amb en Francesc i la Sílvia riem molt i em van animar. A
més ja ens tocava una sortideta, feia massa temps que no ens escapàvem plegats
a la muntanya.
Casualitats de la vida, dalt del cim ens vam trobar amb
en Joel, l’Àngels i l’altra Bet, quina gràcia!. Si algun dia ens passen la foto
que ens vam fer, ja la penjaré per il·lustrar la sortida
No podíem cloure la sortida sense plat “fondu”, en
aquesta ocasió el vam degustar a Campins, poble farcit de restaurants de cuina
casolana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada