Mai és tard

En general tendim a posar l’edat com a excusa per a no fer segons què, i en realitat mai és tard si hi ha voluntat i forces. L’Avi Cassà és la clara mostra.

Un dia ens va comentar que mai havia estat a la Creu de Canet, o turó de Pedracastell. Vaig respondre que havíem de posar remei a la situació. No va ser complicat, resulta que els cotxes poden arribar a l’esplanada del peu del cim, cal prendre una pista al capdamunt de l’urbanització Vistamar, entre Sant Pol i Sant Cebrià de Vallalta. El més difícil va ser trobar el dia perquè entre vacances, entrenaments, Matagalls – Montserrat i senders de 1.714, els caps de setmana els tenim plens. Finalment el dissabte 8 es van alinear tots els astres i vam poder fer l’excursió.

Unes pedres tallen l’accés a la rampa final per arribar a la creu, això vol dir que l’Avi va haver de caminar els 25 metres que faltaven, i el terreny desigual i amb pendent no li van facilitar la tasca. Però mica en mica va anar pujant.

Amb 95 anys ha fet el seu primer cim, que a més pertany al llistat dels 100 cims de la FEEC. Em fa molta il·lusió perquè ha pogut acomplir un desig com és conèixer l’indret, i perquè m’ha acompanyat en una de les meves activitats preferides.

Va gaudir de les vistes i es va sorprendre de la grandària de la creu. Després d’una bona estona asseguts contemplant els voltants, vam iniciar la baixada, que li va ser una mica més fàcil.

No cal dir que en arribar a casa el primer que va fer va ser buscar per més informació per internet. I a la que em descuidi, penjarà les fotos a l’Instagram i al Facebook, perquè no deixa mai d’al·lucinar-me la capacitat d’adaptació als nous temps ni la voluntat per afrontar reptes. Potser no farà 100 cims, però 100 anys segurament. Farem festa grossa.