Per primer cop seguíem sols la ruta de 1714, substituint
l’Izmet pel Wikiloc, i no ens va agradar gens el canvi. Però almenys ara ja
estem al dia de les etapes i podrem continuar les sortides del CESC amb la feina feta.
El primer "divertit" va ser trobar el punt d’inici de la
ruta i aconseguir la visualització adient a la pantalla. Després ja vam anar
seguint el recorregut, en alguns casos amb penes i treballs, tot sigui dit.
Molt recomanable el Puig de les Tres Creus, amb boniques vistes
de la Plana de Vic, llàstima que no consti al llistat dels 100 cims ;-)
Realment la gràcia d’aquests senders és que descobreixes
indrets que segurament no se t’acudirien, com ara un cingle a Torelló, on el
track ens va fer fer una volta del quinze, però almenys vam conèixer de prop la
Colònia Imbern. La que ens va encantar va ser la de Borgonyà, es veu que va
ser una de les colònies tèxtils més importants de l’època de la
industrialització.
Ens va entusiasmar també (nota irònica) les zones ortiga,
no puc entendre com un sender de gran recorregut està tan descuidat, el camí te
l’has d’imaginar i refiar-te només del Wikiloc. Nosaltres que sempre hem anat a
pèl, ens hauríem perdut segur. Senyors de la FEEC, què els semblaria posar-hi
remei?
Un cop superades les zones ortiga, vam fer unes voltes en
forma de trèvol seguint els meandres del riu Ter, realment bonic, però ja teníem
ganes d’arribar, a més estàvem patint per si perdíem el tren, el següent no circulava fins al cap de dues hores, però gràcies als senyors Renfe no vam tenir
cap problema, va passar gairebé un quart d’hora tard.
Fa gràcia parar el wikiloc respirant alleujat perquè la
bateria t’ha aguantat pels pèls els gairebé 27 quilòmetres i les 6 hores
efectives caminant. Del desnivell no en faig cas perquè 2000 metres positius no
els hem fet ni de conya. Aquí finalitza la nostra primera experiència
muntanyenca amb tecnologia incorporada. Ves per on.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada