Hem
tastat les dues versions, la de 62 quilòmetres i la de 36. Sí que
a la primera et donen uns donuts fantàstics per esmorzar, però escollir la
segona té tres avantatges definitives: l’estat físic en acabar és molt millor,
l’hora de sortida del bus és a les 8:30 en comptes de les 5:30, i la podem
caminar xerrant pels descosits amb la família Roig i la família Codina.
Així
que ens vam llevar a les 7 del matí com un dia de cada dia, però en aquesta ocasió vam esmorzar tranquil·lament
l’ entrepà i el suc de taronja com un festiu. Ens vam desplaçar en moto per
aparcar fàcilment en el punt de sortida, tampoc cal aparcar lluny i haver de
caminar de gratis, 36 quilòmetres és suficient, no és necessari arribar als 37 ;-)
Els
busos cap a Sant Celoni van sortir amb una mica de retard, però en arribar al
punt d’inici de la marxa, la gran sorpresa va ser trobar-nos l’Izmet i la
Mònica que ens portaven beguda i ens venien a acomiadar. Va ser un gest que em
va omplir d’alegria i energia per la jornada.
Com
que els caminadors ja havien començat, vam haver de remuntar posicions fins a
trobar els Codina, amb els quals vam compartir caminada i xerrada, però
vigilant el recorregut a seguir perquè no estava ben senyalitzat. A l’hora de
dinar ens vam trobar amb la tropa Roig, el mestre Esteve duia una petaca de whisky
per acompanyar. Quin crack.
Després
venia pujada, però com que amb la Lourdes anàvem enceses comentant la situació
política del país, no se’ns va fer tan pesat com altres vegades perquè estàvem
distretes, tot i que l’avituallament de la llimonada es feia pregar. Vaig beure
tres gots, a banda del trosset de xocolata per donar el toc dolç.
Només
faltaven deu quilòmetres i l’avituallament de Sant Pere de Mata, que és una
ermita molt bonica, per tant camí agraït, excepte el tram final fins a Sant
Simó, quan ja tens ganes d’arribar i no estàs per orgues.
Marxassa curta al sac.
I com sempre, la nostra foto d'arribada amb la Lourdes.
Gran jornada, bona companyia i meteorologia favorable. Què més es pot
demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada