Marxa d’Arenys de Munt 2017

Tota la setmana arrossegant una bona galipàndria, impossible fer la mitja marató perquè el desnivell és acusat, no es tracta d’una passejada precisament. De fet el més assenyat era quedar-se a casa, però no podia perdre’m un esdeveniment que em fa tanta il·lusió. Com que havia passat prou bona nit i m’havia despertat a l’hora que tocaria llevar-me per caminar la marxa popular, doncs em vaig vestir i cap Arenys de Munt.

Al cap de poca estona de caminar, vaig veure la Montse i la Paquita, la segona és una gossa, amb les quals ja havíem compartit la Cabrilenca al 2014, i en aquesta ocasió les acompanyava en Santi. Jo els vaig dir que tiressin però van voler seguir junts, ens ho vam passar bé.

A banda dels avituallaments revifadors, gent coneguda als controls que fa il·lusió saludar.

Llàstima que en Joan, en Francesc i la Sílvia estaven a la mitja i a la marató i no els vaig poder veure. Però a l’arribada vaig trobar més gent coneguda de l’organització. Estava molt cansada  i vaig esperar la Lourdes i la Sara que haurien estat les meves companyes a la mitja. Ens veurem a la Marxassa petita noies! I també la Sandra i l’Ana, amb les quals vam compartir el trekking del Salkantay i es van animar a venir a la marxa.

Com sempre l’organització i el recorregut, excel·lents. Però sofà a la tarda per seguir covant el refredat es va agrair. Ah, i aquest any el disseny de la samarreta m’ha agradat, tot i que segueixen sense confeccionar amb patronatge femení.