Continuem amb els entrenaments per la Travessa del Montseny. Aquest cap de setmana ha estat intens perquè hem caminat un total de 70 quilòmetres, repartits en 45 i 25 respectivament.
Ens va fer il·lusió comprovar que el Laietània tornava a organitzar la Travessa del Maresme, de Tordera a Mataró i ens vam apuntar. Som uns veterans, tercer any ja, i sabem que la clau és l'aturada a Sant Martí del Montnegre per menjar un entrepà de llom amb formatge. Dóna ales fins arribar a Vallgorguina per dinar.
La llàstima és que va ploure una bona estona, afortunadament no en forma de diluvi sinó un plugim continuat que, a base d'estona, semblava una gota malaia. No descartàvem abandonar a Arenys de Munt si continuava. Finalment va parar i nosaltres vam seguir la ruta sense cap més incidència.
En total 45 quilòmetres en 9 hores comptant les parades. A 5 per hora clavats, prou bé. Però el desnivell no és gaire acusat, no mantindrem aquesta mitjana el 29 de maig, què més voldríem...
Acabar aviat va ser ideal per arribar a casa a una hora decent i descansar. L'endemà teníem la ruta de Senders del 1714 del CESC. Ens feia mandra tornar-nos a llevar d'hora, i més amb la patejada del dia anterior com a bagatge, però la Mònica es reincorporava a les caminades després de la llarga convalescència i teníem ganes de veure-la. Així doncs, peus a terra.
Vam començar a caminar a les afores de Vic, després de creuar el pont d'en Bruguer vam continuar fins a l'ermita de Sant Jordi, lloc de parada per esmorzar i contemplar el dolmen de Puigseslloses.
Després ens vam dirigir cap a Tavèrnoles, on l'església romànica de Sant Esteve ens va mostrar que no tota la riquesa de l'època es troba a la Vall de Boí. Interessant descobriment, igual que l'ermita i sobretot el pla de Sant Feliuet. Dinar sota el sol i tombar-nos a l'herba va ser reconfortant.
Els paratges propers a l'ermita, també romànica, de Santa Magdalena de Conangle eren molt bonics, i el claustre una petita meravella. Després ja ens encaràvem cap a Roda de Ter, la vila que va veure néixer al poeta Miquel Martí i Pol, i punt d'avituallament obligat de cada sortida.
Malgrat que el recorregut era molt pla perquè no arribava a 500 metres de desnivell positiu per 25 quilòmetres, nosaltres estàvem cansats del dia abans, i els 5 quilòmetres finals, de Roda de Ter a Manlleu se'ns van fer llargs. Ens va distreure el paisatge, un preciós caminet que vorejava el riu. Fi de la cinquena etapa, on els senderistes fidels ens vam endur una samarreta de regal.
La foto resumeix les dues jornades perquè està feta el dia de Senders, però portem la samarreta obsequi de la Tordera - Mataró del dia abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada