El Centre Excursionista de Castellar organitza marxes
bianuals, enguany tocava la Ruta de les ermites, l’any vinent la Cinc cims, i
així successivament.
L’excursió per les nou ermites serveix com a entrenament ideal
perquè la distància és la mateixa de la Travessa del Montseny, malgrat que el
desnivell sigui inferior.
Vam haver de matinar per estar a les 7 del matí a
l’Ateneu de Castellar, on tenen la seu els del centre, ja aparcats, esmorzats i
amb el braçalet dels controls de pas posat. I ho vam aconseguir, fins i tot hi va haver temps per una xerradeta amb la Sara, que també havia vingut.
Al cap de poca estona de començar a caminar ja vam veure la Mola i Montserrat ben a prop, m'agrada mirar llocs que he trepitjat de d'una altra perspectiva.
Si bé les ermites tenen molt d'encant, passar per llocs amb torres d'electricitat no en té tant, és el que tenen les rutes situades a poca alçada sobre el nivell del mar i sobretot en zones massa industrialitzades com el Vallès Occidental. Tot sigui per entrenar i descobrir territori. Però haig de reconèixer que quan ve el bon temps, el meu cap marxa a la platja, es pregunta què coi faig caminant i acabo la paciència abans.
L'organització molt bé, i a destacar l'avituallament de la macedònia a uns 10 quilòmetres del final, és providencial, que bé es posa la fruita, sobretot quan tens la panxa remoguda.
Sempre igual, al principi ens avança molta gent i cap al final som nosaltres els que passem davant, i en aquesta ocasió no va ser una excepció. Quines ganes d'arribar!
Finalment 47 quilòmetres en 10 hores i 20 minuts, comptant les parades. No està malament. A per la Travessa del Montseny!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada