La quarta etapa es va caracteritzar
per copsar tot l’esplendor de la primavera, els prats tenien un verd molt
intens que contrastava amb la blavor del cel, i la calor es començava a fer
notar. A la propera sortida penso que més d’un i més d’una aniran amb pantalons
curts.
Al cap de poca estona de
caminar ens vam desviar cap a la font de la Canaleta, on vam esmorzar. La
majoria vam seure en cercle perquè els relleixos de pedra així ho permetien.
Amb la panxa plena ens vam dirigir cap a Santa Eulàlia de Riuprimer, un bonic
poble presidit per un curiós campanar amb teules verd brillant, com els prats d’Osona.
Vam dinar a la plaça de l’Església, asseguts en bancs de pedra.
Cada cop anem coneixent
a més gent del CESC i durant les sortides aprofitem per xerrar amb els coneguts
i fer-ne de nous. Al final no donarem a l’abast i l’etapa se’ns quedarà curta
;-)
Aquest cop després de
dinar vam rebre la concessió de fer un tram planer, però no era res més que una
volta per despistar abans d’encarar la pujada a l’ermita de Sant Sebastià.
Quines vistes de la Plana de Vic!
En Xevi, un historiador
de la zona, ens va fer de guia i ens va exposar les vicissituds d’aquell
indret. S’hi va firmar ni més ni menys que el pacte dels Vigatans l’any 1705.
Les seves explicacions van ser molt útils per ampliar els coneixements que
tenim sobre la Guerra de Successió, sobretot focalitzats en l’11 de setembre de
1714. Ell ens va instruir sobre l’abans i el després. Realment interessant, i
depriment, tot sigui dit.
Ja diuen que Vic és la
ciutat dels sants, i estant en aquella zona s'havia de notar. Així que vam baixar de l’ermita de
Sant Sebastià a la de Sant Joan del Galí, on finalitzava el recorregut de la
jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada