Travessa del Montseny 2016

Gran repte assolit!

Vaja, ara el relat no té emoció si començo pel final, però no em puc contenir, l’alegria és massa gran. Moltes pors abans, sobretot si seria capaç d’acabar, i en el suposat cas d’arribar, si ho faria en menys de 13 hores, que és el límit, i si el meu estat seria molt lamentable. Després felicitat absoluta, sobrats de temps i forces. No m’hauria imaginat mai aquest escenari.

Anem a pams. Vam fer nit a l’hostal d’Aiguafreda per poder descansar una mica més, amb la mala sort que hi havia un casament i la final de la Champions, per tant, quan abans de les 10 de la nit volíem dormir, la gresca era considerable. I jo sense els taps de les orelles, fins a dos quarts d’una no vaig poder aclucar l’ull. Ens ho vam agafar rient perquè si valoràvem la despesa de cotxe, sopar i hostal per res, hauria estat per posar-nos de molt mal humor i no ens convenia.

L’endemà ens vam presentar abans de les sis al punt de sortida, amb l’esperança de poder començar una mica abans i guanyar temps, però no va poder ser, unes tanques impedien el pas i calia fer cua fins al lloc on segellaven la sortida. Vam traginar els frontals inútilment perquè a les sis del matí ja ens hi vèiem.

Cada avituallament tenia una hora concreta de tancament, i allò ens guiava per comprovar si anàvem bé de temps. Primer mitja hora per sobre l’horari previst, però més tard ja havíem guanyat una hora i quart, això ens donava marge de maniobra i molta tranquil·litat, especialment en ser conscients que el nostre estat físic i anímic era òptim. L’entrenament hi havia ajudat, però trobar-me la Lourdes i en Pep dalt del Matagalls animant-nos, i saber que a Gualba m’esperava la Roser era adrenalina pura.

Per sort, molts trams discorrien per dins del bosc, i en els camins més exposats al sol, en aquells moments algun núvol o una mica de vent impedien cops de calor o insolacions. Ho vaig agrair molt, sóc especialment sensible a fer esforços físics sota un sol de justícia, pateixo risc de lipotímia. Afortunadament no es va donar el cas. Però sí que a mesura que avançàvem, les nostres aturades als avituallaments es feien més llargues, ens convenia hidratar-nos i alimentar-nos correctament.

Em feia molta por Sant Marçal, era un punt crític d’abandonament si arribaves tocat i pensaves en tot el que encara faltava (és bo haver reconegut el terreny però de vegades millor viure en la ignorància). Allà vaig ser conscient que podia finalitzar la travessa sense problemes, encara tenia molta corda, més de la que imaginava, perquè molts veterans d’aquesta marxa m’havien advertit que el tram final es feia molt pesat, i jo vaig al·lucinar de comprovar que podia córrer una mica, feia baixada i era més fàcil deixar-se anar per reduir temps. A més, hi havia ganes d’acabar.

Abans, però, cal esmentar la pujada a les Agudes. Per mi el pitjor amb diferència. D’una banda era el camí que no coneixia perquè anteriorment les havia assolit per Castellets, i em donava inseguretat ser conscient que seria el més difícil. I d’altra banda, realment el tram final fins al coll ho va ser, l’agradable corriol que feia esses a través del bosc es va convertir en enfilar-se per pedres i no s’acabava mai. En arribar en el coll i comprovar que les Agudes eren a tocar, em vaig calmar, i un cop dalt vaig ser feliç, només faltava baixar, quedaven gairebé 20 quilòmetres i 1.500 metres de desnivell negatiu, però de baixada fàcil i coneixent el camí. Allò ja quasi era nostre si no teníem cap imprevist de darrera hora.

A partir d’allà el meu humor i la meva cara va canviar radicalment.

Encara ens separaven unes quatre hores de la destinació final, però no se’m fan fer pesades, la il·lusió era molt superior. I sí, entrant a Gualba, a l’alçada de Can Figueres la Roser ens esperava, i davant de l’Ajuntament va aparèixer la Lourdes. Quina emoció! A plaça ja hi havia la Sara, va venir en Martí, i tots plegats vam comentar les vicissituds de la jornada. Encara em dura l’alegria.

Aiguafreda: 324 m / km 0 

Sortida a les 6:00

Tagamanent: 1067 m / km 5 

Arribada a les 7:30 (tancament a les 8:00)

El Cafè: 1194 m / km 10 

Arribada a les 8:?? (tancament a les 9:30)

Collformic: 1145 m / km 14 

Arribada a les 9:?? fins les 9:50 (tancament a les 10:30)

Matagalls: 1694 m / km 18 

Arribada a les 11:00 (tancament a les 12:15)

Sant Marçal: 1090 m / km 23 

Arribada a les 12:00 fins les 12:35 (tancament a les 13:30)

Les Agudes: 1703 m / km 28

Arribada a les 14:00 (tancament a les 15:15) 

Turó de l’Home: 707 m / km 30 

Arribada a les 14:45 (tancament a les 16:00)

Santa Fe: 1120 m / km 35

Arribada a les 15:50 fins les 16:00 (tancament a les 17:00) 

Gualba:184 m / km 45 

Arribada a les 17:50 (tancament a les 19:00)