A
causa de l’accident, no hem estat en condicions de seguir el nostre ritme
normal de caminades, però quan ens hem trobat millor, no hem dubtat a esgarrapar moments per gaudir de la natura.
L’estada
de setmana santa als Ports se’ns va fer massa curta, per això vam tornar a
Arnes. Poder gaudir de Lo Corral amb la Marisa i l’Ismael solets, va ser tot un
privilegi.
En
aquesta ocasió vam canviar cims per passejades i banyades al riu.
També
vam fer trobades moteres sense moto, amb una escapada a Setcases a casa en
David i la Cris,
i un dia de relax a Guanta amb la Noe.
Quan
ens hem sentit millor físicament, ja hem tirat muntanya amunt, concretament a
la Vall de Núria, i a Osona, per coronar els nostres primers cims després de
tres mesos.
Volíem
provar sensacions anant cap a la Creu de Canet, però ens vam trobar a la Vall
de Núria, així que vam canviar la Creu pel Noucreus. Teníem molt clar que
baixaríem si no ens sentíem bé, però en un parell d’hores érem dalt i més
contents que un gínjol, per tant vam continuar l’excursió carenant cap al Pic
de la Fossa del Gegant, el Fontnegra, la Coma del Clot i finalment el
Torreneules.
Curiosament
el que se’ns va fer més llarg va ser la baixada, que carregava genolls. De
totes maneres encara ens vam plantejar pujar al Pic de l’Àliga, però ho vam
desestimar, set hores caminant per provar-nos i fent un desnivell positiu de
més de 1.000 metres, era més que suficient. Cansats però molt contents.
No
vam seguir cap track del Wikiloc perquè coneixíem la pujada cap al Noucreus i
en comptes de tornar pel mateix camí perdent alçada, avançàvem direcció al
Santuari per dalt la carena, només vam tenir un moment de dubte a la Coma del
Clot perquè hi havia boira, però vam trobar uns excursionistes que ens van
confirmar que vèiem el coll del Torreneules i el cim, a banda que ens van
recomanar ascendir per l’esquerra. La baixada no presentava cap complicació,
des del coll un cartell indicava Núria, i només calia seguir el camí cap avall.
Curiosament
els excursionistes que havíem trobat s’allotjaven a l’hotel i els vam veure a
l’hora de sopar, però el més curiós (que petit el món), és que dies després vam saber que eren amics de l’Izmet i la Mònica, per
tant ens tornarem a veure segur.
Un diumenge
anàvem a fer una prèvia del Camí Oliba, concretament de Tavertet a Rupit, i amb
en Joan vam decidir marxar dissabte a fer cims per la zona i dormir a Rupit per
tal de facilitar la logística de la sortida, per cert la Fonda Marsal, molt
recomanable, tant la relació qualitat preu com el tracte rebut.
D’hora,
però tampoc matinant de forma desorbitada, vam anar a fer un pim-pam de 25
minuts, l’Enclusa, prop de Taradell.
Després
vam anar a Tavertet, poble preciós i que em porta bons records de la meva
primera travessa amb 14 anys per la zona de les Guilleries, on vam traginar diversos dies una tenda enorme que
no vam utilitzar per a res perquè fèiem bivac. M’estic desviant. Des de
Tavertet mateix vam anar cap al Puig de la Força. Primer és pista i els darrers
500 metres es compliquen, de fet ho indiquen:
Nosaltres
devem ser prou aptes perquè no ho vam trobar difícil, només tècnic, però clar,
l’espatlla d’en Joan i el meu peu no estan per moltes dificultats, i vam haver
d’anar amb molta precaució.
Des
del cim boniques vistes del pantà de Sau.
Vam
desfer camí i ens vam dirigir en cotxe fins a l’Avenc, a un parell de
quilòmetres més enllà del poble. Un cop aparcats, vam pujar cap a la
Rocallarga, que vaig batejar com el petit Preikestolen, ja que em recordava a
escala minúscula el púlpit que senyoreja el bonic fiord anomenat Lysefjord a
Noruega.
El
camí de pujada no ens va agradar gaire perquè era una mena de pista pedregosa,
seca i sense encant, però no té preu dinar dalt, genial!
Un
cop al cotxe ja vam seguir una estreta pista asfaltada cap a Rupit. Un cop feta
la migdiada, dutxats i descansats, la nostra intenció era passejar pel poble
tranquil·lament, però en veure el cartell del Salt de Sallent no ens vam poder
resistir. El problema és que es feia fosc, no dúiem frontal, començava a
plovisquejar i no portàvem paraigües, així que vam tornar a enrere. Ens
queda pendent fer l’excursió, no fins al Salt, sinó la volta sencera, diuen que
és una bonica sortida d’un parell d’hores. Tornarem.
Aquí
teniu els tracks del Wikiloc que vam seguir:
L’Enclusa
Puig
de la Força
Rocallarga
L’endemà
ens vam trobar amb l’Izmet i la Mònica i vam tornar a Tavertet per iniciar la
ruta cap a Rupit, aquest cop caminant. Alguns trams coincidia amb la pista que
havíem seguit el dia abans, però en general es camina més arran de cingle i les
vistes són espectaculars.
Com
que en poc més de dues hores vam finalitzar la ruta, vam dinar plegats a Can Nogué
de Tavertet. Estic segura que aquell enciam de l’amanida era acabat de collir,
que bo.
Ben
mirat no estan gens malament les nostres escapadetes d’estiu.
