Fa un parell d’anys que tenia els ulls posats a la Marxa
dels Cinc Cims organitzada pel Centre Excursionista de Castellar del Vallès, però
aquella distància i desnivell no estaven al meu abast.
L’any passat vam realitzar amb èxit la Ruta de les
Ermites, també muntada pels de Castellar, i enguany tocava la Cinc Cims. No
tenia clar estar en condicions d’assolir-la, però evidentment molt millor que
fa dos anys. A més teníem dos al·licients, anar amb la Mònica, l’Izmet i el seu
germà Samir, i que tots els cims són del repte de la FEEC.
Sort que vam dormir a Sant Llorenç Savall perquè se surt
a les 6 del matí a Castellar. Mare meva, si estant a vint minuts de la sortida
ja ens vam haver de llevar a les 4:30, a quina hora hauria tocat el despertador
dormint a Arenys? Millor no plantejar-nos-ho perquè és la part dura abans de
començar les marxes de resistència, que ja són prou dures de per sí.
L’organització és molt correcta, el recorregut està ben
marcat i els avituallaments fantàstics, potser es troba a faltar la botifarra
però imagino que no es volen embolicar a fer brasa, i ho substitueixen per
embotit de bona qualitat.
Després de 52 km i 4.564 metres de desnivell acumulat arribem
altre cop a Castellar, on ens obsequien amb una litografia, el certificat
d’assistència, i com que és la Diada de Sant Jordi, una rosa i un punt de
llibre.
La Mola
No hi ha foto perquè enguany no deixen arribar a dalt per ordres del Parc.
Sant Sadurní de Gallifa
Pic del Vent
Puig de la Creu
Els tres darrers cims em faltaven i ja els he ben suat,
però tinc la recompensa d’arribar als 90 cims, l’inici del compte enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada