100 cims pels Ports

L’any passat per Setmana Santa vam fer la travessa Estels del Sud, ens va encantar descobrir el paisatge feréstec dels Ports. Enguany volíem tornar a explorar la zona però fent cims, n’hi ha una bona colla. L’allotjament estava claríssim, Lo Corral d’Arnes, així que mesos abans vaig escriure a l’Ismael i la Marisa per reservar habitació.

Teníem ganes boges de l’escapada i semblava que no arribava mai, però finalment dissabte 8 d’abril pel matí engegàvem el cotxe destinació sud de Catalunya, concretament fins el Perelló, on vam prendre la carretera de Rasquera. Quan un cartell ens va indicar Cabrafeixet ens vam desviar per seguir una pista de sorra al final de la qual hi ha lloc de sobres per aparcar. Seguint el GR no hi ha pèrdua però teníem descarregada una ruta de Wikiloc.

En una hora més o menys vam coronar el Morral del Cabrafeixet, d’on es gaudeix de boniques vistes cap al Delta de l’Ebre.

Aleshores seguint la carretera TV3021 vam anar a aparcar al Balneari de Cardó, que devia ser impressionant quan estava en funcionament. Allà començava l’itinerari cap a Xàquera o la Creu de Santos. Ja duia un bon emprenyament pels mosquits que ens atacaven durant el camí, se’ns ficaven als ulls i a la boca, només em va faltar veure una caseta dalt del cim. No suporto veure civilització dalt la muntanya perquè justament hi vaig per desconnectar de la civilització. En fi... Sort de les bones vistes al perfil característic del Cabrafeixet i al Delta.

Vam trigar aproximadament una hora seguint uns punts grocs que menen al cim, però també teníem un track de Wikiloc.

Després de dinar a Xàquera vam desfer camí per arribar al cotxe i recular cap a Rasquera, tot i que abans d’arribar-hi calia deixar el cotxe prop d’una masia, per tal de creuar la carretera i enfilar cap a les indicacions que menen a l’Observatori Líster o Coll de Pins, al qual s’hi arriba en uns 35 minuts seguint un sender ben fressat. Es gaudeix d’unes bones vistes a la Serra de Cardó.

Qui vulgui assegurar el tret, Wikloc té la resposta.

Bé, ja n’hi havia prou, era hora d’anar cap a Arnes. Quina alegria retrobar la Marisa i l’Ismael! Som tan fans d’ells, de Lo Corral i dels Ports en general...Vam gaudir moltíssim l’estada la qual va ser ben aprofitada, cada dia esmorzàvem a les 7 del matí i ens posàvem en ruta.

Per preparar les excursions vaig estudiar quins cims hi havia a la zona, per tal d’elaborar un esborrany de repartiment de dies i circuits, el qual vaig enviar al Carles, president del CESC. Ell em va aconsellar itineraris que vaig arrodonir buscant a Sant Wikiloc, perquè trobar mapes dels Ports no era fàcil a Arenys. Realment no les tenia totes amb això de fer de guia, m’he acostumat massa a anar amb l’Izmet. Sort que l’Ismael em va deixar uns mapes i valuoses indicacions, i ens vam poder espavilar.

L’endemà començàvem amb el Tossal d’Engrilló. S’agafa la pista de la Franqueta, en una desviació de la carretera entre Arnes i Horta de Sant Joan que posa “Els Ports”, i d’aquesta pista, a l’esquerra en surt una altra en més mal estat que, gràcies a les dots de ralli Dakar d’en Joan, ens va permetre arribar al costat del sender que havíem de prendre. Al cap d’una hora i tres quarts vam arribar al cim. En aquesta ocasió el nostre Wikiloc van ser les indicacions de l’Ismael, els seus mapes i les fites del camí. Quan ens faltava poc per arribar a dalt, el sender va desembocar a una pista que vam seguir fins al cim, on també hi havia una caseta. Em vaig tornar a indignar, clar. Sort que el segon esmorzar em va calmar.

La següent destinació eren les Roques de Benet, en teníem moltes ganes perquè l’any anterior les havíem vist de totes bandes i només ens faltava pujar-hi. La veritat és que no teníem clar com es podria superar aquella verticalitat, però en recuperar el cotxe vam tornar a la pista de la Franqueta i vam continuar endinsant-nos fins un altre desviament a l’esquerra. En aquesta ocasió no vam poder tirar fins a peu de sender perquè no oblidem que tenim un turisme, no un 4x4. Un cop agafes el sender en menys d’una hora ets dalt, però has de passar una canal i vigilar que no tiris ni et tirin pedres. Ho dic perquè és l’única excursió de totes les que vam fer en les quals vam trobar gent.

La ruta tampoc té pèrdua però per si de cas teníem el Wikiloc.

Després de veure cabres salvatges i gaudir de les vistes del cim, vam dinar i cap avall, encara no havíem acabat la jornada. 

A la població d’Horta de Sant Joan, hi ha un desviament a la dreta cap al convent de Sant Salvador, fins allà per sort no va ser necessari destrossar el cotxe. Ens dirigíem a fer el Tossal d’Orta o Santa Bàrbara, per fi no fèiem recorregut lineal sinó una circular ben marcada, malgrat tenir l’as de Wikiloc a la màniga.

Vam trigar uns 45 de pujada fins a l’ermita, on hi ha el cim. Podies optar a fer un pas curt però amb timba banda i banda per arribar a la bandera i la creu. En Joan en va prescindir, ell ja ha fet el Pas de Mahoma, però jo em volia provar pel dia que l’hagi de recórrer.

Un cop a baix vam berenar i cap a casa. I és que a Arnes ens hi trobem com a casa, i diria que millor i tot, a Arenys no ens trobem el sopar fet ;-)

A aquelles alçades de la pel·lícula ja no sabíem quin dia vivíem, i ens era igual, l’endemà l’Ismael ens va muntar una ruta circular espectacular per anar a coronar l’Espina i la Punta Serena. Aquell dia només faríem un cim del repte perquè la Punta Serena no està a la llista, però no ens sabia gens de greu.

Començàvem a l’àrea de la Marbrera, que s’hi arribava seguint la pista de la Franqueta, clar. Un cop allà vam remuntar el riu, afortunadament sec, caminant per roques, fins arribar a les formacions geològiques del Carrer Ample, ens va deixar sense paraules, és brutal.

Aleshores vam arribar al Mas del Maraco. Allà hi havíem passat fent Estels, quins bons records. En un moment donat havíem de trobar a l’esquerra un desviament cap a l’Espina i en veure que estàvem baixant molt vam ser conscients que no anàvem bé. Per assegurar-nos no hi ha res com el “comodín de la llamada”. La Marisa ens va dir que reculéssim perquè no havíem de baixar gens, calia trobar marques grogues. Efectivament hi havia unes fites que no havíem vist, i més endavant les marques. Dalt del cim vam esmorzar.

Després vam baixar per les Rases de Maraco fins gairebé el refugi de les Clotes, on em vaig relaxar molt perquè només es tractava de seguir GR i la marca d’Estels. Abans d’arribar al refugi ens havíem de desviar a la dreta per un sender, que vam trobar, i més endavant havíem de localitzar un altre sender per enfilar-nos a Punta Serena, que encara busquem. Llàstima perquè pintava molt i molt bonic. Finalment vam arribar a una pista que havíem de seguir fins arribar al cotxe, una altra estona de relaxada perquè no hi havia pèrdua. Volíem dinar a peu de riu però la gana ens ho va impedir. Després d’unes sis hores i mitja de ruta, vam anar cap als Estrets d’Arnes a banyar-nos.

El dia següent volíem anar a fer una circular pel Negrell i el Tossal dels Tres Reis però ho vam desestimar per l’estona que teníem de cotxe. Clar, estàvem tan ben acostumats a tenir la desviació de la pista de la Franqueta a 5 minuts de casa, qualsevol destinava hora i mitja d’aproximació...Aleshores la solució salomònica va ser anar cap a Gandesa, a “només” mitja hora de cotxe.

Primer vam anar a la Punta Redona on hi vam arribar després d’un quart d’hora de caminar, per tant no havíem ni paït l’esmorzar.

Després cap al Puig Cavaller, on hi vam esmerçar més d’una hora.

Allà ens vam notar molt cansats i saturats, sort que en arribar al cim no es veu l’antena del repetidor de televisió, de la qual ens havia avisat l’Ismael, i que hauria enlletgit molt el panorama, i que després del segon esmorzar ens vam tornar a animar. Fins i tot vam decidir anar a fer turisme per Calasseit, Cretes i Vallderroures, pobles preciosos i de visita totalment recomanable.

La cirereta del pastís va ser el brownie de xocolata que ens va oferir la Marisa de postres en el nostre darrer sopar a Arnes.

Ens feia molta pena marxar, però la Marisa ens va tornar a regalar un al·licient: explicar-nos les seves expedicions a l’Himàlaia. A més hi ha llibres, un és “Les dones del Sisha” i l’altre “Cuida-les Chomolungma”. El primer només el vaig localitzar a la biblioteca perquè ja no està a la venta, i el segon serà un regal de Sant Jordi tardà.

Dimecres 12 d'abril, després de comprar productes de la zona, com mel i oli, vam marxar cap al Caro. L’havíem tingut a quatre passes fent Estels i no ens hi vam atansar, així que vam tornar a recórrer tota la quilometrada per arribar-hi en cotxe, evidentment. Em nego a esmerçar esforços per fer un cim que s’hi arriba per carretera asfaltada i amb antenotes dalt.

I després vam anar cap Amposta per coronar el Montsianell al cap d’uns vint minuts de pujada després d’aparcar on ens va manar Wikiloc.

 

El plat fort de la jornada, i mai millor dit, va ser l'arròs al Càmping Eucaliptus, emulant una setmana santa de 5 anys enrere, com passa el temps...

Ben tips vam posar rumb cap a Arenys, fent dues parades tècniques interessants, una a l’Hospitalet de l’Infant per coronar el Torn, un cimet a 400 metres del cotxe però que arrodoneix la fita de 12 cims en 5 dies...

...i l’altra al vespre a Can Manolo com diem col·loquialment a Cruz Ibérico per sopar una mica. No ens vam posar les botes com de costum perquè portàvem l’arròs del Delta incorporat, però no vam fer mal paper.

 

Vam arribar a casa passades les 10 de la nit, cansats però feliços d’aquests dies tan fantàstics que hem viscut. Amics de Lo Corral, us enyorem!