Em feia molta il·lusió perquè a part de les meves
caminades amb la Sílvia o la Gemma, era el primer cop que marxava d’excursió
amb només dones.
A les 6 del matí ens vam reunir les dues Tereses, la
Núria, la Francesca i jo. Ah, i no oblidem la Nona, la gossa de la Francesca.
Destinació Vallfogona de Ripollès.
A dos quarts tocats de vuit ja començàvem a caminar pels
preciosos boscos de la zona. Mireu si és merescut l’adjectiu:
En menys de dues hores i mitja vam arribar a l’ermita de Santa
Magdalena de Cambrils, afortunadament per l’ombra, ja que les pujades es feien
notar.
Totes teníem gana, així que vam aprofitar per esmorzar,
xafardejar l’interior, tocar la campana, fer-nos la foto de grup, i tornar-ho a
deixar tot tal com ho havíem trobat.
Sort que el desnivell del tram fins el castell de Milany no
era tant acusat, perquè el sol ens va tocar més. Portàvem uns dotze
quilòmetres.
Les vistes eren molt boniques, es podia divisar el Taga,
el Puigmal, el Pedraforca. I més hauríem distingit si els núvols ens haguessin deixat.
La idea era descendir cap a Vallfogona però desviant-nos cap a uns gorgs per
tal de remullar-nos, però el cel i els trons com a música de fons ens van fer
desistir, i anar pel dret els darrers cinc quilòmetres que ens faltaven. En comprovar que de moment no plovia, ens vam aturar a dinar a les envistes del poble, i a 300 metres del nucli urbà, hi havia un pont medieval, sota el qual, un gorg on ens vam remullar. Bé, unes més que altres ;-) Almenys ens vam treure l'espineta del bany.
Dos muntanyes més del repte 100 cims.
Un dia fantàstic. Gràcies noies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada