Cada dimarts hi ha sortida del CESC, evidentment no hi
puc anar mai, però ara estic de vacances i sóc mestressa absoluta del meu temps
lliure, el qual esmerço entre mar i muntanya.
A les 6 del matí, en Carles, la Teresa R. i jo sortíem de
Sant Celoni per anar a Granollers a buscar l’altra Teresa. Ens esperava una
pallissa de cotxe per arribar fins a França, però val a dir que acostumada a la
Collada de Tosses, passant pel Túnel del Cadí no es fa tan pesat, perquè a les
9 ja començàvem a caminar després de tastar l’exquisida coca de crema de la
Teresa F.
Primerament el camí era força planer i a l’ombra, però quan
estàvem comentant la sort que teníem, la llei de Murphy ens va fer desviar a l’esquerra,
per una pujada més pronunciada i sota el sol. Afortunadament la bellesa del
paisatge ajudava a mitigar els efectes de la calor i el cansament. I la parada
de l’esmorzar també, tot sigui dit.
En el tram final vam desviar-nos del corriol ja que no
estava clar que ens portés al cim, i el vam assolir tirant pel dret. Les vistes
eren fantàstiques, teníem la cara nord del Canigó a primer terme, i pensar que
feia tres dies havia guaitat la sud...
Després de gaudir una bona estona del paisatge, era hora
de baixar, sense oblidar la parada tècnica per dinar. Vam arribar al cotxe a
les 16.15 aproximadament, en total unes 6 hores efectives de caminar 16
quilòmetres amb un desnivell positiu de 1.000 metres.
Molt feliç de fer muntanya amb tan bona companyia. Gràcies pel dia i per les fotografies.
M’han engrescat a assumir el repte dels 100 cims de la FEEC. Comprovant la llista he vist que en porto 36. Se'm gira feina ;-)
M’han engrescat a assumir el repte dels 100 cims de la FEEC. Comprovant la llista he vist que en porto 36. Se'm gira feina ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada