Havíem
considerat múltiples vegades l’opció d’anar a passejar per trams del camí de
ronda, que en bona part segueix el GR 92, però acabàvem escollint altres rutes.
Suposo que al tenir-lo tan a prop, penses que ja hi aniràs perquè serà fàcil
trobar l’ocasió. I així han passat anys. Fins que hem decidit aprofitar una
part del pont de l’1 de maig.
Dissabte
molt d’hora vam deixar el cotxe a Begur, i abans de tres quarts de vuit del
matí estàvem a la parada del bus que ens havia de deixar a Sant Feliu de
Guíxols, punt d’inici del recorregut.
A
dos quarts de 10 començàvem a caminar, el dia prometia ser radiant. Ens va fer
molta gràcia passar a tocar de la ferrada del Molí, ideal per iniciar-se en el
món de les vies ferrades, i que vam recórrer amb en Francesc i la Sílvia. I ben
aviat ja vam quedar embadalits per la bellesa del paisatge i les olors tant de
bosc com de mar, que ens inflaven els narius. Teníem corriol i mar en un sol
indret, era fabulós.
Crèiem
que el camí de ronda era pla, i gran part sí perquè discorre per passejos
marítims de les poblacions que anem trobant, però no subestimem la ruta, que
ens vam fer un bon fart de pujar i baixar escales o superar desnivells. No és
tècnic ni complicat, però hi ha trams que no són una passejada per a tots els
públics.
El
primer dia tocaven uns 17 quilòmetres, ens quedàvem a Palamós. Hauria estat bé
continuar perquè les previsions meteorològiques per l’endemà eren realment
dolentes, però no podíem cancel·lar la reserva de l’hostal.
Molt
interessant el passeig noucentista de S’Agaró, o conèixer la localitat on les
gambes són famoses, i el canó que dóna nom a una havanera.
L’endemà
el temps no ens va donar ni cinc minuts de treva perquè va començar a ploure,
així que la bonica platja de la Fosca i la de Castell, les vam veure ben
remullades. Val a dir que els dos vam estar d’acord en que el paisatge “tenia
el seu rotllo”. La Costa Brava es veu encara més brava amb el cel i el mar
grisos. Però clar, la mullena acaba calant, i després de no destinar el temps
que mereix una població tan preciosa com Calella de Palafrugell, a Llafranc ens
hi vam aturar per menjar-nos una sopa de peix calentona en horari europeu, que
ens va donar forces i ànims per seguir, especialment en un moment que venia la
pujada del Far de Sant Sebastià.
No
deixàvem de sorprendre’ns dels paratges com Cala Pedrosa, nom molt ben trobat
si mireu el terra de la platja.
Aleshores
la meteorologia va ser benvolent i ens va acabar oferint un sol reconfortant.
El
segon dia la quilometrada ja ascendia a gairebé 26, així que en veure el
cartell indicatiu que faltava un quilòmetre per Begur, vam seguir el GR i vam
deixar pendent l’exploració del camí de ronda passant per Aiguaviva i Fornells per
una altra ocasió més escaient. L’excusa perfecta per tornar.
Ja
en cotxe, ens vam dirigir a Sa Riera, on vam voltar una mica i vam sopar al
restaurant Costa Brava.
L’endemà vam gaudir una estona de platja, no massa que encara no tenim
la pell entrenada per la temporada, i vam cloure unes jornades de somni.
