Els
companys de 100 cims del CESC marxaven cap als Ports de Besseit i nosaltres,
amb la ressaca dels Pastorets, no podíem pas llevar-nos abans de les cinc del
matí, així que vam optar per coronar uns cims més propers i senzills.
L’Izmet
treballava, així que amb la Mònica vam anar cap a Osor per tal d’arribar a Sant
Benet des de la Mare de Déu del Coll. Només calia seguir un sender de petit
recorregut, però no et podies despistar xerrant en els creuaments de pista,
s’havia d’estar a l’aguait de la continuació del camí. No va ser gens complicat
arribar a la creu erigida dalt, va ser més difícil fer-nos les fotos sense
ganyotes a causa del sol.
Les
vistes eren boniques i no feia gens de fred, així que hi vam estar una bona
estona. Després es tractava de desfer camí, tant caminant com amb el cotxe,
fins arribar a una desviació que ens encaminava cap al Castell de Montsoriu, la
nostra propera fita. A dalt vam dinar tot prenent el sol.
Està
clar que pot ser una excursió matinal i s’arriba a casa per dinar, però ens ho
vam agafar en calma perquè vam quedar a les nou, i dalt els cims ens vam entretenir
gaudint del dia.
Al
vespre fent el recompte de cims, vaig comprovar que en portava 46 i em vaig
proposar acabar l’any amb 50, la meitat del repte. Així que l’endemà com que
havíem de fer encàrrecs per Calella i Pineda, ja ens vam dirigir cap a Montbarbat,
passat Tordera. Vam deixar el cotxe on s’acaba l’asfalt i comença la pista, el
camí no té cap pèrdua, el poblat ibèric de Montbarbat està molt ben
senyalitzat, i al cap de menys de 10 minuts de caminar ja hi érem. El meu
primer cim amb texans.
Les
vistes a mar i al Montseny molt interessants, però el cim en sí és lletjot,
sort del poblat ibèric.
Se’m
tirava el Cap d’any a sobre, així que "in extemis" vam coronar el Turó d’en
Galzeran, presidit per una torre de guaita, i el Puigcastellar, amb assentament
ibèric inclòs.
Per
ambdós es trigava uns 25 minuts del cotxe al cim, i de dalt es divisaven unes
esplèndides vistes de la ciutat de Barcelona...Aclareixo que els punts
suspensius indiquen ironia.
Per
sort la nostra propera destinació era el Berguedà perquè la darrera nit de l’any
la passàvem al refugi de Rebost, però el dissabte 31 era de bon aprofitar, així
que el 30 hi vam dormir anar per tal d’anar al Puigllançada i a Sant Marc de
Brocà.
El cotxe el vam deixar a Coll de Pal i en 55 minuts coronàvem el Puigllançada sense necessitat de grampons.
Després vam aparcar prop del refugi de Rebost, i seguint GR i després PR arribàvem a Sant Marc de Brocà, on vam trobar les restes d’una ermita que devia ser molt bonica en la seva època d’esplendor. Comptant la pujada i baixada per un tram de la Canal Mala, la segona excursió la completàvem en menys de 3 hores.
Allò sí que van ser dues excursions fantàstiques, només cal mirar les fotografies.
Una
manera ideal per tancar l’any 2016, bones excursions, millor companyia i 51
cims assolits del repte dels 100 cims de la FEEC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada