Matagalls – Granollers 2015

Com que encara no està clar si ens apuntarem a la Matagalls – Montserrat, de moment ens quedem amb la Matagalls – Granollers per anar fent boca. Moltes marxes són omnipresents durant part del recorregut perquè visualitzes els trams de la Travessa del Montseny, divises la muntanya de Montserrat al fons i ets conscient de tot el que falta per completar la MM. En fi, millor no pensar-hi.

Els organitzadors de la Marxassa ho tenen molt ben muntat perquè assignen els autocars a priori, però ni els de la Viladrau – La Garriga, ni els de la Matagalls – Granollers ho gestionen bé perquè has d’estar gelant-te de fred a les cinc del matí, fent cua a mesura que es van omplint els autocars.

Posats a criticar, en el penjoll on segellen a cada control hi podrien incloure el perfil, en comptes de traginar uns paperots que no acabes consultant perquè no és gens pràctic remenar la motxilla.

Estem d’acord en què les persones dels avituallament són voluntàries, per tant se’ls ha d’agrair la feina desinteressada, però ja que s’involucren, que hi posin una mica d’interès. Vaig demanar a una noia el punt quilomètric on ens trobàvem i em va respondre que no en tenia ni idea, i es va quedar tan tranquil·la. Estic convençuda que no era la primera persona que ho preguntava, i el mínim que pot fer és informar-se per resoldre els dubtes dels caminadors / corredors.

Però vaja, crec que marejar la perdiu amb el quilometratge és la filosofia de la marxa, perquè en un avituallament ens van assegurar que estàvem a la meitat del recorregut, i resulta que no era fins al següent, i en la darrera parada abans d’entrar a Granollers, en un cartell indicava “Falten poquets quilòmetres”. I no parlem quan la Sara em va explicar que, segons el wikiloc, vam fer 45 en lloc dels 40 que anunciaven. Clar, vam trigar 8 hores i 45 minuts per completar la ruta, i ens semblava molt temps malgrat haver fet parades realment llargues com la del brou del Pla de Calma, el qual vam fruir una bona estona, però si vam caminar 5 quilòmetres més ja ens surten els comptes. La conclusió a extreure és que haurem d’anar a la muntanya amb aparells electrònics?

Rellegeixo l’escrit i destil·la negativitat però no és la imatge que voldria transmetre, la pujada al Matagalls va ser molt bonica, la tardor al Montseny sempre és un bon al·licient. I moltes persones de l’organització eren agradables. Segurament repetirem perquè és un entrenament ideal a prop de casa.